Del 14 al 20 d’agost es van celebrar els campionats del mon d’Orientació (WOC) a la Savoia Francesa. El centre neuràlgic de la competició es trobava a le Feclaz, un poblet de muntanya a prop de Chambèry i Aix les bains. 10 persones del club vam llogar una casa a Le Revard, molt a prop de Le Feclaz, i des d’on es veia el Montblanc perfectament. Per fi havia arribat el moment. La Teresa i jo feia mesos que ho esperàvem.
Paral•lelament al WOC es celebrava el O’Festival. Aquest son una sèrie de curses per la gent que no participa al WOC, i que permeten córrer en els mateixos terrenys on es celebren els campionats.
Els dos primers dies vam córrer a St François de Sales, en modalitat llarga distància, als mateixos terrenys on s’havien celebrat les qualificacions de mitja i llarga distància del WOC els dies anteriors. Uns terrenys molt tècnics, no gaire desnivellats i una mica desagraïts, ja que el terra estava compost en gran mesura per pedres cobertes de molsa, força perilloses, i que feien disminuir molt la velocitat de cursa, provocant que utilitzessis petits camins com alternativa. A més la pluja va fer acte de presència, la qual cosa encara dificultava més les curses.Per les tardes aprofitàvem per fer una mica de Turisme. Chambèry, Aix les Bains i el bonic poblet de Annecy, amb els seus canals al estil Venècia.
El tercer dia no teníem cursa. La raó es que es celebrava la qualificació i la final de la modalitat sprint del WOC. Així doncs per la tarda vam baixar a Chambèry per veure la final sprint, pels carrerons de la part vella. La cursa de les noies la vam veure asseguts des d’una creperia, on passaven per davant nostre, just després de fer canvi de mapa, mentre de fons veiem la pantalla del centre de competició. La cursa dels nois la vam veure des de la plaça, en el mateix centre de competició. Tot un espectacle.
Dimecres es tornaven a reprendre les competicions. Cursa de mitja distància on l’escenari va ser a Crolles-Revard. Tot i el canvi de lloc, el terreny no va canviar gaire. Molt tècnic, molt brut i poc practicable, els camins tornaven a ser una bona alternativa. Per la tarda vam anar a veure la final de llarga distància del WOC, a la Feclaz. Tenien el xiringuito molt ben muntat. Els corredors portaven un GPS de manera que els podies seguir a través de la pantalla gegant, a mitja cursa els feien passar per la zona de públic, i en algunes fites hi havia càmeres per poder-los veure en directe al mig del bosc. El terreny on corrien era el mateix on nosaltres correríem l’endemà, i veient les imatges per pantalla em va semblar que la cosa pintava be. El que més em va impressionar va ser el guanyador d’homes, el Thierry Gueorgiou.
Dijous tocava llarga distància. La última que corríem d’aquesta modalitat. Els terrenys, on havien corregut els cracks el dia anterior. Hi havia força expectatives, i no van decebre. Bosc blanc de veritat, en el que pots córrer. Ja era hora!! Sembla que havien reservat els millors terrenys pel final. Vaig anar encadenant una fita darrera l’altre. Em sentia força còmode. Al arribar a la fita 8, just al començament de la part més tècnica del mapa, vaig tenir un error de quasi mitja hora. Aquest fita se’m va entravessar. A partir d’aquí la cosa va a tornar a anar be, tot i que en la part més tècnica vaig haver de reduir molt la velocitat de cursa. Tot i fer un temps discret, em quedo amb les sensacions i amb la qualitat dels terrenys.Per les nits, a la casa, s’improvisaven guerres de coixins entre el pis de dalt i el de baix. Mare de Deu quins crits. Encara no se com no van aparèixer els gendarmes. Fins i tot un dia es va muntar una disco-fiesta. Els amos de la casa, que vivien al costat, devien flipar.
Divendres vam córrer la penúltima cursa, una mitja distància. Tot i que la prova es va disputar a la Feclaz, es va utilitzar una part del mapa que tornava a recordar els primers dies. Terreny tècnic i molt brut. Els camins van tornar a ser els protagonistes. Per la tarda no ens vam voler perdre la final de mitja distància. Després de muntar una mena d’envelat per protegir-nos del sol, vam veure l’espectacle de la cursa. Thierry Gueorgiou va tornar a guanyar en la modalitat d’homes. Quina màquina!!Per la nit, i aprofitant que teníem mapa del poblet de la Revard, on estàvem allotjats, vam improvisar un cursa per equips amb els integrants del club.
Dissabte, últim dia. Cursa de mitja distància en el mapa on es va córrer ahir la final. Un altre cop els terrenys no van decebre, al igual que la llarga distància. Bosc molt net i molt tècnic. En les fites 3 i 4 vaig perdre la concentració, i vaig trigar quasi mitja hora entre les dues. A partir d’aquí la cosa va anar be. Quan vaig entrar a la part més tècnica del mapa, vaig haver de reduir molt la velocitat. Molts trams anava caminat, això hem va permetre trobar la resta de fites sense problemes. Un altre cop un temps discret, però molt bones sensacions.
Després de dinar vam anar a veure els relleus del WOC, última prova. Primer va tocar a els noies. La cursa va ser força igualada i fins al tercer relleu no es va decidir. Sueques, Fineses i Cheques van arribar al sprint amb només 2 segons de diferencia. Després de quasi una hora i tres quarts, la cursa es decidia en els últims metres. Quina emoció!! Minna Kauppi va ser la més ràpida i donava el triomf a Finlàndia, deixant República Txeca i Suècia, en segon i tercer lloc respectivament.
El relleu dels homes no va ser menys, i també va estar igualat durant tota la cursa. Però en el tercer relleu, Thierry Gueorgiou va obrir forat i va donar la victòria als francesos. Aquest home es un monstre. Les tres victòries del WOC sumades a les 7 que ja tenia (7 mitjes, 1 llarga, 1 sprint, 1 relleus), el col•loquen com el rei de la orientació. Sens dubte el millor orientador del mon. Noruecs i Suecs van quedar en segon i tercer lloc respectivament.
Amb els relleus es va donar per acabat el WOC, el O’Festival, i la setmana a França. Per la Teresa i per mi ha sigut la primera experiència internacional, i la veritat es que no ens ha decebut gens. Hem après molt i hem evolucionat una mica. Segur que a les curses es deixarà notar. L’any que ve, els campionats del mon es celebren a Suïssa, a Lausanne. Ja estem mirant allotjament…