Viatge per Cantabria

Durant tot el matí hem estat preparant maletes bosses i demes. Després de dinar carreguem el cotxe i comencem el nostre viatge. Avui dormirem prop a la costa Cantàbrica. En 5 hores de viatge ens plantem a Islares on es troba el càmping. Muntem la Tenda i anem cap a Castro-Urdiales a sopar una mica. Uns pinxos i una mica de sidra, ens deixen ben tips i per un bon preu. Un tomb pel port pesquer i ens retirem a dormir. Demà ja farem la visita més a fons.

Ens aixequem aviadet i anem cap a Castro-Urdiales. Allí ens enganxem a la visita guiada gratuïta que ofereix la oficina de turisme. El far, el poble pesquer i l’església gòtica de Santa María. Ens sentim com uns autèntics guiris.

Un cop acabada la visita agafem la carretera de la costa i ens acostem a Laredo. Al baixar cap el poble es veu la extensa platja de La Salve que forma una mitja lluna. És com 3 vegades la llarga de Tarragona. Ens perdem passejant pel casc antic i on aprofitem per dinar.

Per la tarda seguim costejant pel mig de les ries, i arribem a la població de Santoña. Donem un tomb pel passeig amb el Monte Buciero al costat mateix. Sense més ens apropem cap a Santander, la capital. Pel camí veiem els poblets amb tot de cases i sense pisos. La veritat es que fa goig.

Aparquem al centre i ens entretenim passejant per allí. La catedral, l’ajuntament, la Plaza Porticada, … Mentre passegem un home gran ens atura i ens pregunta si som parella. Ens diu que al veure’ns se li ha acudit una petita poesia, i ens la recita per veure si ens agrada. Molt bonica, si senyor. L’home, molt agradable, ens diu que te 96 anys (sembla que en tingui menys), i s’acomiada. Després pensant-hi amb la Teresa, potser ens l’havíem d’haver apuntat. En fi, que hi farem. Anem a fer uns pinxos per la zona i ens retirem cap el càmping, prop de San Roman, a les afores de Santander.

Avui decidim visitar la resta de la ciutat i aprofitarem el TUSBIC, el lloguer de bicis que l’ajuntament posa a disposició dels ciutadans, i només per 1 euro. Comencem per la zona del Sardinero on hi ha les universitats, i el camp del Racing. Les bicis tenen canvis de marxa, i bocina. Més d’un despistat s’emporta una bocinada. Agafem el passeig i passem pel costat de la platja del Sardinero i de la Concha. Més endavant anem a parar a la Península de la Magdalena. Aquí deixem la bici i visitem els jardins, els parcs, i el petit zoo on destaca un foca albina una mica engrescada. Un cop visitada, tornem per agafar les bicis, però només en queda una. Així que … muntem tots dos a la mateixa bici. Sort que el tros que be ara es cara avall. Passem pel costat de les platges fins arribar al moll. Aquí deixem la bici i fem un tomb a peu. Quan tornem ja no queden bicis i tornem pel passeig fins a l’alçada de la platja del Sardinero, on tenim sort i en tornem a agafar. Retornem al punt d’inici i ja deixem el pedalar definitivament. Ja amb el cotxe anem fins el faro, i un cop visitat agafem rumb a Santillana del Mar. Santander ja no dona per més.

Per la carretera es veu gent fent el Camino de Santiago, suposem que la ruta de la costa. Arribem a Santillana i està a petar de gent. Aparquem com podem i anem a recórrer una mica els seus carrers i places. La veritat es que es una població medieval molt bonica. Dinem en un restaurant amb un pati interior on s’està molt tranquil, apartat de la gentada del carrer. Un cop dinats, donem un altre tomb. Veiem que als aparadors tenen suspiros i orgasmos. Aquesta gent deuen anar faltats que n’han de vendre per les tendes. Sense més dilació, agafem el cotxe i continuem la ruta. Pròxima parada, Comillas.

Entrem per la zona del cementeri on s’hi troba el famós ángel exterminador, una estatua d’un àngel amb una espasa a les mans. Deixem el cotxe per les afores i anem caminant fins els jardins del Palacio de Sobrellano. Allí berenem una mica amb la visió de fons de la Universidad Pontifica. Amb la panxa plena anem a visitar el Capricho de Gaudí, un petit edifici situat al costat del palau, construït per l’arquitecte català.

Cap al vespre, i ja en retirada, ens apropem a la zona de Oyambre. Els surfistes surten de tot arreu, i es que la zona es famosa per aquest tipus d’esport. Plantem tenda al càmping i anem a sopar a San Vicente de la Barquera, que està quasi al costat. Marisc, navajas, i un gelat de bola per rematar-ho, finalitzen la jornada.

Després de 2 dies de fer el turista, avui toca desentumir una mica les cames. Ens internem una mica per Asturies, i arribem fins a la població de Poncebos, a les portes dels Picos de Europa. Aquí comença la Ruta del Cares, camí molt conegut i que uneix les poblacions de Caín i Poncebos. La ruta passa per la Garganta Divína del riu Cares, i es va construir pel manteniment del canal de la central hidroelèctrica de Camarmeña. Fins aquí, venint amb el cotxe, hem tingut pluja, però ara ha parat. Esperem que aguanti.

El camí comença en pujada fins a Los Collaos, moment en que comença a planejar tot seguint el canal. Amb la Teresa anem a pas lleuger i en compte, ja que el camí voreja l’acantellat. De quant en quant anem passant petits túnels de roca, mentre el temps sembla que es va aclarint. Poc a poc anem avançant pel congost travessant el riu pels ponts de Bolín i Los Rebecos. El pròxim tram és la part més estreta del recorregut, i transcorre per una zona de túnels amb finestrals excavats a la roca, amb l’aigua rajant per tot arreu. Passat aquest tram arribem a la presa de Caín, on la vall s’obre i amb les cases del poble a la vista. Estem al vell mig de los Picos de Europa i el sol ens dona la benvinguda.

Dinem estirats en un dels prats verds que hi ha per allí, i després fem migdiada. La pau és absoluta.

Els 12 kilòmetres fins aquí s’han fet una mica llargs, i ara ens toca desfer-los. Reprenem la marxa tranquil•lament. El cel es comença a tapar i a mida que avancem cada vegada més. Mirem enrere, cap a Caín, i allí continua fent sol. Sembla com si fos un oasi permanent on el mal temps no hi pot accedir. La tornada se’ns fa més curta i quan ens adonem ja tornem a ser a Poncebos. Unes 6h 30’ amb dinar i migdiada inclosos, posen fi a l’excursioneta.

Agafem el cotxe i reprenem la marxa. Torna a ploure fort. Avui farem una excepció i dormirem en un alberg, al poble de Bejes. El poble es molt petitet i es troba a la part Càntabra dels Picos de Europa. Després de preguntar, trobem l’alberg. Sembla petit, però quan entrem dins ens adonem que es molt acollidor. L’amo es de la conya i de seguida ens hi avenim. Ens dutxem i ens relaxem. Al cap d’un rato arriba una parella Belga. Ens toca sopar a la mateixa taula i establim una petita amistat. Després, proposen de fer unes partides al Uno. Nooo si us plau!!! No tinc més remei que jugar-hi. Les noies sembla que es tan més despertes i s’emporten la majoria de victòries. Més val que anem a dormir.

Abans de marxar m’havia mirat quins barrancs es podien fer per aquí dalt, i el Cañon del Navedo hem va semblar interessant. És el més freqüentat de la zona i força assequible.

Sortim del poble Bejes i baixem fins a La Hermida on agafem la carretera direcció Potes. Als 5 minuts, i a l’alçada del km 161, travessem un pont, on hi ha una petita entrada en la que es pot aparcar. Aquí s’acaba el barranc i on aparquem el cotxe. Ens trobem una empresa que comença l’aproximació.

Ens canviem i comencem a pujar el camí, tot remuntant el barranc. El dia està plujós, però no hi ha perill de que afecti el cabal d’aigua. Als 15 minuts arribem a l’inici del descens.

Ens preparem i iniciem el descens amb un ràpel de 9 i un altre de 18 metres. Un petit saltet de 4 metres mig destrepant, i arribem al ràpel més llarg. Una bonica cascada de 21 metres. A partir d’aquí ja tot serien ressalts i tobogans, en la part mes engrescada del barranc. Baixa una bona aigua, però en cap moment et domina. Un primer ràpel de 7 metres i un segon de 5 metres a la presa, just a l’alçada de la casa abandonada, serien el preludi del tobogan de 4 metres i amb el que s’acaba el barranc. Caminem uns metres i ja veiem el pont de la carretera. Pugem i ja som al cotxe. En 2 hores ho hem enllestit.

Mentre ens canviem arriba el grup que anava darrera nostre. Tenim l’agradable coincidència de trobar-nos amb algunes cares conegudes de Gorgs. Xerrem una estona i ens acomiadem.

Posem rumb cap a San Vicente de la Barquera, però abans passarem per Unquera, a comprar les famoses corbates. Ja a San Vicente dinem, marisc per suposat, i després fem un tomb per la població que encara no l’havíem visitat. El centre històric, l’església de Santa María i després el Castillo del Rey. En tot moment tenim vistes de la ria, amb la marea baixa i que a mitja tarda comença a pujar, i també del Puente de la Maza.

A mitja tarda ens dirigim cap a Queveda. Aquí hi ha el càmping on dormirem aquesta nit. Plantem la tenda i ens apropem a Torrelavega, que son festes majors. Donem un tomb pel centre de la ciutat, i a la nit veiem el cercavila, per cert, molt original i espectacular, i que acaba a la plaça de l’ajuntament.

Ens retirem al càmping a dormir. Demà ja tornem.

Pel matí, després d’esmorzar, tornem a Torrelavega per tombar una mica pel mercat medieval. Hi ha forces parades, i fins i tot passen grups d’animadors vestits de l’època. Comprem un parell de pastissos i comencem a desfilar. Ja ens preparem per marxar. Farem una ultima parada a Castro-Urdiales per dinar, i ara sí ja comencem el retorn a casa.

Han estat 5 dies de desconnexió total, on sembla que el temps s’hagi aturat. Senyal inequívoc de que han anat be.