Dissabte 25 de gener ens aventurem a les muntanyes de Montserrat. L’objectiu es fer la via ferrada de la Teresina de pujada, i el canal del mejillón de baixada. Una manera diferent de tornar-la a fer.
A les 8 sortim de casa i cap a les 9:30 arribem a l’ermita de Santa Cecília. Esmorzem una mica mentre veiem com un grup de 30 persones es preparen per fer la via ferrada. Comencem l’aproximació i just abans d’arribar a l’inici ens deixen passar. Ja va be sinó haguéssim acabat a “les quinientes”.
Hi ha molta boira, que a estones 
aclareix una mica, però no acaba de fer net del tot. Els primers trams alternen cadenes i esglaons. Ben aviat arribem al mirador de Santa Cecília. Podríem dir que estem a mitja ferrata. Hi bufa molt el vent i no ens hi estem gaire estona. Comencem el segon tram on la major part es camí de forta pujada. El tram final ens porta a la fumera que ens deixarà a Sant Jeroni. Hi arribem sota la mirada de turistes i excursionistes.
Ens fem quatre fotos i anem a buscar la canal de costat, anomenada del pou del glaç, i rebatejada per canal del “mejillón” en honor a les restes de musclos que hi tiraven el s propietaris d’un antic restaurant.
Els primers passos son de molta pendent i d’agafar-se a les cadenes que s’utilitzen per pujar. Tot i fer-la de baixada hem de tirar molt de braços. Per fi arribem al primer ràpel i el descens es torna més agradable. L’últim ràpel, d’un 22-23 metres, i el més llarg, ens deix just al començament de la ferrada.
Tornem pel camí d’anada fins a arribar a l’ermita. Dinem tranquil·lament amb la satisfacció d’haver superat una jornada molt complerta.