Aquest cap de setmana la cosa va anar de tres mils. Uns amics del Josep Lluís anaven a fer el Veteranos, així que vam aprofitar i ens hi vam afegir. Fa dos anys, ja vaig provar de fer-lo, però les condicions de neu que ens vam trobar no van fer possible arribar fins el cim.
El divendres, el Josep Lluís, el Rafa, el Pere i jo, ja vam pujar cap allà dalt on faríem nit al càmping Forcallo, prop del refugi de Viadós, i on ens trobaríem amb la resta. Després de sopar i de xerrar una estona tots junts, vam anar a dormir. L’endemà s’havia de matinar.
A les 6 ens aixecàvem, i a les 7 començàvem la caminada. Primer el refugi i les granges de Viadós, després el Cinqueta fins a la pleta de Añes Cruces. A partir d’aquí començava la pujada fins el puerto de Chistau, lloc on deixaríem el GR i ens desviaríem en forta pujada cap a la collada negra. Just abans d’arribar a la collada, vaig identificar el lloc on ens vam quedar fa dos anys. Per tant encara ens quedava un bon tros per arribar a la cima. A partir d’aquí ja ens va tocar grimpar i crestejar fins al punt més alt. Els núvols van fer acte de presencia.
A 30 metres del final em va agafar un pajara en tota regla. Vaig quedar fos, però al final vaig fer el que em quedava com vaig poder. Mentre ens fèiem les fotos al cim, i jo em recuperava del baixon prenent tota mena de substancies reconstituyents, uns pocs van anar a fer el Gemelos, al qual s’hi arribava per una cresta una mica aérea. Després de dinar, descansar i recuperar-nos, vam començar a baixar tranquil•lament, tot desfent el camí. Vam arribar al refugi de Viadós després d’aproximadament 10 hores de ruta. Un cim sense gaire dificultat, però sí molt llarg de fer. Unes dutxes al càmping, i la tornada cap a casa, van concloure la jornada.