Ahir vam decidir sortir a donar un vol per les muntanyes de Prades amb alguns companys de feina. Al final entre una cosa i l’altra el tema va quedar mig mig companys de feina, amics, parelles, fills, filles. Una bona combinació per veure que tal és això d’iniciar els petits a la muntanya.
L’Oriol va ser el rei de la festa, en una cadireta a l’esquena de sun pare estava com al balcó de casa, traient el cap per guaitar i emocionant-se per tot, dormint a estones, plorant d’altres, de luxe. El que no anava tant descansat era el Xavi, tot i que és un campió ja que va fer tota l’excursió amb ni més ni menys que 13 quilets a l’esquena.
L’excursió va començar amb una mica de retard, com no, ja se sap que això de començar a l’hora és una utopia.
Des de dalt vam planejar una mica i ens vam plantar a la Cova de les Gralles, com que feia fresqueta i el sol no tocava vam decidir continuar fins el Pont de Goi, just sobre la cova. Al pont de Goi, pont de pedra natural, ens vam parar a esmorzar ja que l’hora i la panxa així ho marcaven.
Anant planejant, després d’una petita confusió vam arribar a la Cova del Grèvol, tot i que algunes no se’n vagin ni adonar, ja se sap que a vegades t’emociones en la conversa! Passada la cova vam anar baixant fins a La Foradada, el camí era prou bo i venien ganes de baixar fent una mica el cabra i corrent una mica, però ens ho vam reservar per la pròxima sortida. Així que vam anar desfent camí xino xano fins arribar a la carretera que remuntaríem fins arribar un altre cop a Capafonts.

La sortida la vam fer des de Capafonts direcció la Cova de les Gralles, el Pont de Goi, la cova del Grèvol, La Foradada i un altre cop Capafonts, jo vaig ser l’encarregada de guiar el grupet. En principi m’havia guardat la ruta al GPS però amb les presses no vaig agafar la ruta encertada, així que amb un mapa de muntanya “a lo classic” també vam arribar a Roma!
El primer tram va ser pujada suau fins a la font de la Llúdriga, des d’allí vam salvar gairebé tot el desnivell en una pujada que ens va plantar al capdamunt de la muntanya, com ja li vaig dir a la Raquel les excursions planes no existeixen, per arribar dalt de la muntanya en algun moment has de pujar.

Després d’una estona de solet i relax i amb la panxa plena, vam reprendre el camí per una pista molt ampla tot i que ens en vam adonar que no haguessin anat malament uns patins o unes raquetes de neu ja que una bona part del camí estava coberta per grans plaques de gel que encara no s’havien desfet de la nevada de feia dues setmanes. Els que més van disfrutar van ser un altre cop el Xavi i l’Oriol J

La sortida va ser distreta i amb 4,30h vam veure una mica de tot, vam disfrutar del solet, la companyia i d’un diumenge a la natura. Va ser una excursioneta tranquil·la i amb vistes molt boniques assequible per a tothom.
Uns quants van aprofitar el dia i ho van rematar amb un bon dinar per la zona i la resta de tornada a casa per preparar la tornada a la feina de l’endemà.
Xavi 20 de febrer de 2011
Molt ben explicat!
Jordi Cuesta 21 de febrer de 2011
Sí que està ben explicat, donen ganes de tornar-hi!