L’onze de setembre, el dia de la diada, es va disputar el campionat de Catalunya de ultrallarga distància. L’escenari era al Turó d’Armadans i la zona de les roques encantades, prop de l’ermita de la Salut, entre Rupit i Sant Feliu de Pallerols.
La Teresa, la Judit i jo, en un cotxe, i l’Enric, el Gerard, la Núria i la Roser en un altre, vam sortir d’hora de Tarragona. Ens esperaven unes tres hores de viatge.
El primer en sortir vaig ser jo. Les primeres fites van anar molt be i vaig entrar de seguida en el mapa. Bàsicament un terreny de fagedes, molt net on podies córrer força ràpid. Una cursa molt física i força dura, el cansament va anar apareixent poc a poc. A mitja cursa pujades i baixades continues i amb força desnivell. La última part del circuit, la zona de les roques encantades, va ser la més tècnica i la més bonica, on vaig haver d’anar més en compte de no fallar. Al final vaig acabar en cinquena posició amb un temps de 1:57:33. Primera cursa d’aquest any, en categoria H35, que no vaig fer cap error greu. Això em va permetre pujar en la classificació. La veritat es que molt content. Ja tocava!!!
Pel que fa a la Teresa també li va anar be. Continuant en la línea de l’última prova a la Quillane, va aconseguir el quart lloc de la seva categoria, només a 2 minuts de la tercera, demostrant continuïtat en els resultats.
Ara el pròxim repte serà el cap de setmana que be. Lliga espanyola a Petrer, Alacant. Esperem que continuïn els bons resultats.