Torrent d’Almadrà

L’estiu passat havíem de fer el Sa fosca (veure post). Al mes de juliol, que es quan ho vam intentar, òbviament estava completament sec. Així que vam acordar que el maig de l’any que be tornaríem a Mallorca per fer-lo.

El cap de setmana escollit va ser aquest, però les pluges de principi de setmana a l’illa, van deixar els barrancs plens d’aigua, alguns impracticables, i la majoria amb un cabdal massa fort pel nostre nivell. Així que em vaig posar en contacte amb la nostra amiga Sílvia a veure que li semblava. Ella em va passar el contacte del Damon, resident a l’illa, que ens va recomanar fer entre d’altres, el torrent d’Almadrà. Des d’aquí un sincer agraïment a tots dos pel interès i la informació que ens van donar.

Dissabte ens vam aixecar d’hora. El dia anterior havíem arribat a Palma en un vol des de Reus, i vora les 12 de la nit fèiem cap al santuari de Lluc, on ens allotjaríem durant els dos dies. Després d’esmorzar, agafem els cotxes i ens dirigim cap a la presa de Cúber. Allí descarreguem trastos, i li diem als companys que no fan el barranc, que ens vinguin a buscar cap a les 4 de la tarda al clot d’Almadrà, a l’aparcament del refugi dels Tossals verds. Agafem la pista asfaltada, i abans de travessar la presa ens desviem cap a l’esquerra per anar a buscar el començament del descens. Ens posem els neoprens i comencem a baixar.

Un torrent que normalment acostuma a anar sec, portava força aigua, però en cap moment es van veure moviments perillosos. Una primera part de ràpels d’entre 5 i 8 metres, amb uns quant trams de caos, i algun racó d’una magnifica bellesa visual, ja van fer entreveure que passaríem un gran matí. A la capçalera d’una de les cascades em va caure la càmera a l’aigua. La vam buscar sense sort. Se n’havia anat cascada avall. El J.M. Batet, amb les indicacions del Joan Roig, i amb l’atenta mirada del Lluís, va fer varies capbussades al peu de la cascada, i al final, en un cop de sort, la va recuperar. Una càmera que te la venen a prova de cops i submergible, va passar la prova amb un excel•lent, ja que continuava funcionant perfectament. Una bona compra, se’ns dubte.

Ja en el segon tram, s’acostava el plat fort. El salt de Sa figuereta, de 15 metres, amb una bassa a la recepció realment espectacular donava pas al salt de Sa cova. Una cascada de 20 metres on a baix es fa una cova i que permet quedar-te darrera del salt d’aigua. Realment emocionant baixar fent el ràpel amb l’aigua tronant al teu costat.

Després d’això quedaven un parell de ràpels més fins arribar a la font del pi, on s’acaba el descens, i tres quarts d’hora més de camí de baixada fins el clot d’Almadrà, on ens esperaven amb els cotxes.

Un descens de 5 hores molt maco i que recordarem. Esperem que el pròxim cop puguem fer el Sa fosca. Potser amb l’excusa d’anar-lo a fer, acabem fent tota la resta. Mai se sap.

Informació sobre el barranc