Aquest cap de setmana hi va haver la tercera prova del circuit català de raquetes, puntuable per Copa Catalana. La prova la organitzava el Reddis i nosaltres vam ajudar en l’organització per segon any consecutiu. Com a novetat, aquest any va ser nocturna, i l’escenari va tornar a ser l’estació d’alta muntanya de Tavascan.
Divendres a la tarda, la Teresa i jo sortim cap a Tavascan. Tres hores i mitja de viatge ens porten al refugi de la Pleta del Prat. La temperatura es de 3 graus. Allí ens trobem al Pep i la Txell. El refugi està quasi buit. Sopem, tot fent petar la xerrada i ens anem a dormir.
L’endemà ens aixequem i esmorzem. El dia es esplèndid. Cap a mig matí comencen a arribar tota la gent del club. Ens comencem a organitzar. La Teresa i jo ens apuntem al grup de marcar el recorregut. Cintes per aquí, banderetes per allà… A la tarda quan tanquin l’estació, acabarem de marcar el camí.
Dinem i cap a la tarda ho acabem d’enllestir tot. Poc a poc, la gent que ha de participar, va arribant. Mentre repassem tot el circuit, s’acaba de fer fosc. Al cel no hi ha cap núvol i es veuen les estrelles perfectament. Els que corren Copa Catalana faran 3 voltes al circuit. Els que caminen els farem arribar fins el Mirador del Corviu, tot seguin la pista d’esquí de fons, i allí donaran mitja volta. La Teresa i jo ens encarreguem de marcar fins el mirador, i allí esperem que passin tots els participants. Quan arriba la Txell, que fa d’escombra, baixem tots junts cap al refugi. Els participants ja han baixat cap al poble de Tavascan, on es fa sopar multitudinari. Arrepleguem trastos i baixem pitant, no fos cas que s’ho acabessin tot.
Es donen els premis als guanyadors i seguidament comença la teca. Patates, olives, pizza, llonganissa, coca, galetes, iogur de can joanet,… quin far de menjar! Per acabar un ron cremat per fer passar el fred. Vora les 12 s’acaba la festa i tornem al refugi on passarem la nit.Diumenge torna a fer un dia magnífic. Aprofitant que tenim el forfait gratis, agafem les taules i ens dediquem a fer unes baixades. El Rafa també s’apunta. No hi ha gaire gent i la pista es ample. La Teresa baixa força be. La cosa ha canviat des dels Alps.
Al migdia pleguem per dinar, mentre prenem el solet a la terrassa. Ens acomiadem de tothom i comencem el camí de tornada.
Al migdia pleguem per dinar, mentre prenem el solet a la terrassa. Ens acomiadem de tothom i comencem el camí de tornada.
Ja son tres els anys que pugem a la raquetada, i la veritat es que ens agrada molt. L’any que be esperem tornar-hi, per poder tornar a ajudar. Qui sap si l’any que be, potser ens haurem d’orientar una mica…