He nedat entre meduses a cala barques. He vist el mar enfurismat picar contra les roques a la sortida del barranc de Mortitx. He escalat al costat del mar a cala magraner amb la remor de les seves ones de fons. He bussejat a cala figuera amb eriçons de mar sota el meus peus. M’he sentit insignificant a la majestuosa cova de son pou. He caminat entre cabres salvatges, i espantat a bocs que jeien tranquils al camí de s’Arxiduc. He vist pondre’s el sol sobre el mar, mentre caminava perdut per la serra de Tramuntana … Aquesta ha sigut la meva aventura a Mallorca.
Convidats per la Maria Antònia ens en vam anar 10 dies a Mallorca. Havien de ser uns dies per relaxar-se i ho vam aconseguir del tot. L’avantatge d’anar amb autòctons de la zona es que t’estalvies visitar llocs massificats. Això va pel tema cales, ja que n’hi ha unes quantes que no estan senyalades, i sinó et coneixes el camí no hi arribes de cap manera. Cala barques, on vam veure practicar el psicobloc, cala figuera al cap de Formentor i cala s’Almunia, son llocs ideals per prendre el sol a la sorra blanca i fina, i per nedar a les aigües clares i cristal·lines.
De caminades i excursions també en vam fer. Una passejada des de l’urbanització Betlem fins a es Caló et dona una visió perfecte de la badia d’Alcúdia. De tornada vam aprofitar per fer una remullada a les aigües tranquil·les de cala Mata.
Una bonica excursió fins a la cova de son Pou, prop d’Orient, al vell mig de la Serra de Tramuntana, va ser una altra de les sortides. La cova, amb una sala principal majestuosa, te un forat al mig del sostre del qual es podria fer un espectacular ràpel d’uns 40 metres, i que deix entrar un raig de llum que recorda al pou de les ànimes de la pelicula d’Indiana Jones a la recerca de l’arca perduda.
La serra de Tramuntana va ser l’escenari per fer una travessia de dos dies. Esporles – Deià, amb parada a Valldemossa per dinar, 
va ser el primer dels trams i més dur. A part dels forts desnivells que vam haver de superar, junt amb la calor, els últims kilòmetres van ser una mica complicats. A dalt de tot dels cingles de son Rul·lan (841 m.), amb la visió del poble de Deià (125 m.) als nostres peus, no hi havia manera de trobar el camí de baixada. No va ser fins que vam decidir tornar enrere, i ja amb el sol ponent-se, que vam retrobar les fites. Vam arribar de nit al magnífic refugi de Can Boi, després d’un dia de caminar entre pedres i alzines. L’endemà, després de visitar el poble, el tram Deià – Sóller va ser més plàcid, amb uns últims kilòmetres amenitzats per la imatge del port de Sóller de fons.
També hi va haver temps pels barrancs. El Josep Maria, la Bel, i tota la colla barranquista van venir un cap de setmana disposats a fer el sa Fosca. Al final com que les previsions eren de que estigués sec, ens vam decidir pel de Mortitx. La concentració va ser al monestir de Lluc, envoltat d’un entorn magnífic, d’on vam agafar els cotxes direcció Pollença. Els vam deixar a mitja carretera per agafar el camí de 2 hores que porta fins al començament del barranc. Gràcies a les marmites molt profundes, l’aigua encara es conservava força be i vam poder fer salts i tobogans en condicions. La sortida al mar, força esverat aquell dia, i la via ferrada pel penya-segat, van protagonitzar un final de barranc emocionant amb unes vistes de pel·lícula.
L’escalada tampoc la vam deixar de banda. El Toni i la Mar, amics de la Maria Antònia, ens van convidar a escalar a cala Magraner. Amb IV i V vam passar el matí per acabar nedant a les aigües de la cala.
Tampoc va faltar la típica visita a Palma, a les coves del drac (jo no les havia vist), a cala Figuera (prop de Santanyí), al cap de Formentor … i remarcar la música en directe de Sembat, un bar de platja a sa Ràpita.
Gràcies a la Maria Antònia i la seva mare que ens van acollir a casa seva, a Campos, on vam poder degustar plats casolans típics mallorquins, van fer possible passar unes vacances diferents.