El cap de setmana del 17 i 18 de setembre, tocava lliga espanyola a Petrer, prop d’Alacant. Divendres la Teresa i jo ja vam baixar cap allà baix. Vam arribar a l’hora justa per sopar una mica, i després al “suelo duro” a descansar. Teníem un gran cap de setmana per endavant.
Dissabte es disputava la prova de mitja distància al Xorret de Catí. Un repte important ja que és la modalitat més tècnica. Vaig començar la cursa molt desconcentrat. A la fita 4 vaig llençar la cursa en cometre un error greu (vaig sortir a per la 6 en comptes de la 5). Vaig perdre 10 minuts. Tot i això la resta de fites vaig anar força be. Tot i l’error vaig tenir bones sensacions.
La Teresa va fer una cursa magnífica i va quedar en cinquè lloc. La primera catalana en la sana rivalitat particular que te amb les noies de 21A i Èlit.
Per la tarda vam anar a veure la cursa esprint que es feia pels carrers de Petrer, tot veient la part vella amb el castell i l’església. A la nit a sopar amb el Sebas, Isa i Família.
Diumenge tocava llarga distància, aquest cop per la zona de l’ermita de Catí. Vaig començar la cursa molt concentrat. A la segona fita ja hi havia la tirada llarga. Deu n’hi dor. Anava de punta a punta de l mapa. Em vaig notar cansat però vaig aguantar be. Vaig anar fent les fites sense perdre gaire temps. A l’últim troç em vaig adonar que faria un bon temps. Finalment 1:38:58.
La Teresa va patir una mica més i va fer algun error. Tot i això va acabar amb un temps de 1:34:33, en la sisena posició. Va anar d’un pel que no queda tercera del global dels dos dies. Llàstima!!
Poc a poc anem pujant el nivell, però encara ens queda molt. A veure les següents curses.