Avui dia 8 de juny, anirem a fer la via ferrata de la Cala del Molí a Sant Feliu de Guíxols. Aprofitant que la via es va obrir el cap de setmana passat, després de 9 anys d’estar tancada, un grup d’aventurers ens endinsem en terres gironines a la recerca de noves emocions.És una via ferrata per iniciar-se. El seu interès no es per la dificultat, sinó per l’entorn on es troba situada. Una cala pedregosa plena d’encant, amb el mar a sota els peus.
Les previsions no son gens clares, i de fet ens ha plogut durant tot el viatge. A l’arribar a Sant Feliu encara xiuxiueja. Ens mirem el radar del meteocat. Li donem una ullada al cel. Que carai, cap dins… serà molt que acabem xops.L’aproximació comença al mirador de les triadores, al cap de munt de tot del carrer Sicília. En dos minuts ja es veuen les equipacions del primer tram, el més senzill. El sol sembla que també vol apuntar-se a la festa, i surt només començar la via. El soroll de les ones espetegant contra les parets, la brillantor del mar, i el sol que dona un to càlid a les roques, fa que l’entorn sigui completament idíl·lic. Darrera nostre s’afegeixen 4 o 5 grups més, i n’hi ha algun que porta canalla i tot.
Després de passar tres ponts, de donar un parell de tombs pels penya-segats, i de fotografiar-ho tot, ens situem al començament del segon tram. Aquí es pot deixar la via i tornar al començament, però no és el nostre cas.
Aquest segon tram ens rep amb un petit desplomat que dona una mica d’emoció a la via. Les gavines ens vigilen molt de prop, i s’ha d’anar en compte de no agafar els regalets que deixen anar. Un pont i quatre tombs més, i ja ens trobem al final de la via. En aquest moment comença a plovisquejar una mica, i sembla que anirà a més. Foto de grup i cap al cotxe sense entretindre’s.La festa s’acaba a Sant Feliu, tot fent un beure, comentant la jugada, mentre a fora cau un xàfec espatarrant. Hem sabut trobar l’escletxa que ens feia falta.