La Regina de Peramola

El 26 de maig, aprofitant que teníem festa, una colla de la feina ens vam atrevir a pujar a Oliana, a fer la via ferrata de la Regina de Peramola. Aquesta ferrata em porta grans records perquè la vaig fer fa tres anys, i va ser el meu estreno en aquest mon. El grupet d’aventurers estava format pel Josep Lluís, el Nico, l’Ariadna, el Rafa i jo. Cap allà les 10, una vegada aparcat el cotxe al costat del pantà i equipats amb tot el material, vam començar l’aproximació. A l’inici de la via ens va passar un home que l’havia fet moltes vegades i que ens va posar al corrent de l’estat de tots els trams.

Uns primers escalons per entrar en calor, i que pugen ràpidament fins a la primera sortida. Aquí el Nico, el Rafa i l’Ariadna van deixar la via. Jo i el Josep Lluís vam continuar. No havíem pas vingut per deixar la via a mitges. Visita de rigor al mirador i cap al pont que sempre fa una mica de respecte.

Arribem a l’inici del tercer tram, reposem forces, i comencem a pujar. Primer desplomadet on el Josep Lluís es va quedar amb les dues cames penjant, i seguidament el pas de la fe, on encara riem ara. No tenim clar si el riure va ser perquè ens ho estàvem passant be o va ser fruit del canguelo. Potser una mica de tot.

Quan arribem a la bifurcació de rutes agafem la més complicada sense pensar-ho. Si l’hem de fer que sigui sonat!! Arribem al desplomat i el passem sense problemes. Aquí si que no vam riure.

Ja quasi que ho tenim. Abans d’agafar l’últim tram, posem la frase i firmem al llibre de bitacora amb el nostre lema “Ens la bufa tot i no ens apreta res”. Quan arribem al final, ens fem la foto amb satisfacció total. Hem trigat unes 3 hores i mitja. La veritat es que hem anant a un molt bon ritme.