Aquest any per la Castanyada, els manyacs havien preparat un programa força interessant. Dissabte a la tarda es feia una excursioneta tot visitant l’ermita de Sant Urbà, per anar obrint boca.
Al vespre, després de sopar al refugi de Cellers, centre neuràlgic de la castanyada, es va fer una visita al Centre d’observació de l’univers. Aquí es on la Teresa i jo ens vam incorporar. La visita constava de dues parts. La primera es visitaven els dos telescopis, l’un enfocat directament al sol, i l’altre d’observació de l’univers. Malauradament el cel força ennuvolat no ens va deixar veure cap imatge, i ens vam haver de conformar amb les explicacions del guia. La segona part consistia en una petita projecció en format imax sobre l’univers.
Al vespre, després de sopar al refugi de Cellers, centre neuràlgic de la castanyada, es va fer una visita al Centre d’observació de l’univers. Aquí es on la Teresa i jo ens vam incorporar. La visita constava de dues parts. La primera es visitaven els dos telescopis, l’un enfocat directament al sol, i l’altre d’observació de l’univers. Malauradament el cel força ennuvolat no ens va deixar veure cap imatge, i ens vam haver de conformar amb les explicacions del guia. La segona part consistia en una petita projecció en format imax sobre l’univers.
L’endemà al matí estava planificat fer la II marxa manyaga de regularitat. No va parar de plovisquejar durant tot el matí, així que es va aplaçar la cursa. Mentre, i per no quedar-nos al refugi avorridots, vam aprofitar per anar de visita pel Castell de Mur.
Un cop feta la visita, va sortir el sol. Així que sense perdre temps ens anem a dinar al refugi, i seguidament vam pujar al poble de Llimiana per celebrar la cursa.La cursa consistia en una marxa dufour pels carrers de Llimiana. La gent del poble ens mirava encuriosits i preguntaven el que fèiem. El primer tram va estar marcat per un error tipogràfic del mapa. Això va fer que els equips anessin perduts, seguint carrers i cantonades que no quadraven, i provocant situacions força divertides. Els altres tres trams van anar rodats, i ens van permetre descobrir racons del poble i una mica de la seva història. Des d’aquí felicitem als organitzadors per la currada que es van fer.
Ja a la nit, i després de sopar, dels panellets i les castanyes, es va celebrar el trocanyac (intercanvi d’objectes), i el gran torneig de Dalmuti.
Dilluns al matí ens vam aixecar amb l’olor de xocolata. La xocolatada, en la qual també hi van participar els guardes del refugi, va posar punt i final a la castanyada d’enguany.
Com ja be sent habitual de cada any, la castanyada no ens va decebre. Per molts anys!!!
Com ja be sent habitual de cada any, la castanyada no ens va decebre. Per molts anys!!!