Dissabte al matí, vam decidir aprofitar el magnífic anticicló que ens visita aquest dies, per fer la via ferrata de l’aigua al coll. Aquesta ferrata es troba a les serres de Mestral, a l’alçada de l’Hospitalet de l’Infant, i te un grau de dificultat una mica elevat a causa dels seus escalons força separats, i de dos desplomats que li donen emoció a la via.
Son les 9 del matí. Arribo a Reus on m’estan esperant el Josep Lluís, el Nico i el Rafa. Carrego els trastos al cotxe i posem rumb a Hospitalet. Quan arribem al poble m’adono de que m’he deixat la ressenya. Ens enredem una mica però al final trobem el camí. Arribem fins la bassa on deixem el cotxe. Agafem les motxilles i comencem a caminar. En un quart d’hora ens plantem a l’inici de la via. Ens equipem i comencem a pujar.Hi ha una boirina que no deix veure amb claredat el mar. De totes maneres les vistes son espectaculars. El sol peta de valent per l’època que som. Arribem al primer desplomat i se senten els primers esbufegs. Travessem la roca pel forat, passem el pont tibetà, i enfilem l’últim tram de la primera part. Per acabar, un agraït ràpel de 20 metres on ens recreem amb els vídeos i les fotos.
Agafem el camí de tornada i ens posicionem a l’inici de la segona part. El Nico es veu just de forces i prefereix no fer-la. La resta comencem a pujar. Un primer tram força vertical, dona pas al tibetà, preludi del segon tram i més complicat. Aquí es troba el desplomat més exigent de tota la via ferrata. Tremolors, esbufegs, crits… uns amb més dificultats que altres l’anem passant. Ja només queda arribar al cim. La satisfacció es completa i així ho demostra la foto de final de via. Agafem el camí de tornada i el continuem fins el cotxe. Allí ens relaxem, ens hidratem i ens recuperem de l’esforç.Un via de vistes excel•lents i exigent a la vegada, i que no defrauda mai per mes vegades que la facis.