Eslovènia

Aquest any el club va decidir anar a Eslovènia, a participar al OOCup. Famós pels seus terrenys, vam llogar una casa prop de les curses. La Teresa i jo vam decidir anar-hi un dies abans:

Els dos primers dies farem barranquisme per la zona de Kobarid. Queda a unes dos hores d’on som, al costat del parc nacional del Triglav. El primer dia pugem fins a Bovec per informar-nos una mica i recollir el permís per fer el Susec. Aquest és un barranc molt freqüentat per les empreses. Te molts salts i tobogans que es poden repetir. Aprofitem el parèntesi que fan les empreses per dinar, i el realitzem totalment sols. Perfecte!!

L’endemà fem el Kozjak, on també hi trobem salts i tobogans. Es un barranc força encaixonat, amb passadissos estrets, on els rajos de sol es colen per dalt il·luminant les parets folrades de vegetació a causa de la humitat. El barranc s’acaba amb un ràpel de 15 metres on els turistes hi arriben mitjançant passarel·les. En definitiva, un barranc imprescindible.

Després dels descensos ens apropem a Kobarid a refrescar-nos una mica. Allí descobrim la Radler, una barreja de cervesa i suc de raïm. Al igual que el Kozjac, imprescindible!!

Avui toca descans i farem una mica de turisme. Pel matí visitem les coves de Škocjan. Patrimoni mundial de la UNESCO. Les seves cavitats son d’allò més espectaculars. El riu Reka hi passa per dins deixant galeries immenses de més de 100 metres d’alt. Res a veure amb el que havia vist fins ara.

Després ens arribem a la costa. Donem una ullada a les peculiars salines de Sečovlje. Estan ficades dins del mar i es recull la sal de manera tradicional. A pocs kilòmetres trobem Piran, una petita població tocant al mar, i que passejant pels seus carrers, recorda molt a Cadaqués.

Per la tarda tornem a Ljubljana, i al vespre quedem per sopar amb la Judit i la Loli, del club, que també han vingut uns dies abans de vacances.

Avui provarem els mapes que m’ha fet arribar la organització. Estan a a la zona de Lokve on aquests dies es disputa la Bubo Cup. Amb ganes de fa dies de trepitjar els terrenys, no deceben gens i fan honor a la seva reputació. Amb la Teresa ens marquem uns quants punts i recorrem els mapes. No sempre es te la oportunitat de córrer en terrenys d’aquest estil.

Un cop acabat l’entrenament ens apropem a Vipava. Allí dinem en un raconet força bonic, on el cambrer ens comenta que ha estat per Espanya, visitant varis llocs. El seu castellà es força entenedor. Després fem un gelat i una petita migdiada al parc del poble.

A la tarda tornem a Ljubljana per visitar el castell. La veritat es que tot l’entorn que l’envolta es estupendu. Aquests Eslovens ho tenen molt ben endreçat!! Al vespre passegem i sopem al centre. L’ambient és magnífic amb petits concerts a l’aire lliure.

Pel matí deixem Ljubljana i ens desplacem a Bohinjska Bistrica, centre de competició del OOCup d’enguany. Pel matí recollim els dorsals, la documentació, i el mapa d’entrenament que ha preparat la organització per avui. El terreny no s’assembla en res al que trobarem els pròxims dies.

Després de fer l’entrenament i de dinar, ens apropem a la casa on estarem els pròxims 6 dies, amb tota la gent del club. Jacuzzi, spa, nit de terror, … Molt bon ambient!!!

26, 27, 28, 29 i 30 de juliol

Durant els dies de competició, al matí ens desplacem a la zona de competició. Els terrenys son espectaculars. Hem recorden en part al WOC de fa dos anys.

Per les tardes aprofitem per fer relax i una mica de Turisme. Els llacs de Bohinj i Bled on prenem el sol i ens banyem. Una excursió pel congost de Soteska Vintgar.

Avui emprenem el camí de tornada. Aquest cop però el farem en dos dies. Al matí aprofitem per visitar Venècia. Llocs emblemàtics, passejar pels carrerons, travessar canals estrets. Sens dubte s’ha de visitar. Per la tarda continuem el viatge fins a Marsella on farem nit.

Ens llevem i pugem fins a la basílica de Notre-dame de la Garde. Des d’allí es te una magnifica vista de la ciutat on destaca el seu port esportiu. També es veu l’arxipèlag de Frioul, un grup de 4 illes a uns 4 km de la costa.

Ja ens queden poques hores de viatge. L’aventura s’acaba. Em descobert un país petit, però que te de tot. Ple de poblets i de racons preciosos. Boscos magnífics i llacs de contes de fades…. a mi m’agradaria tornar-hi. Ja veurem.