Eslovàquia

L’estiu passat, buscant algun viatge per fer, en vaig trobar un a Eslovàquia de 12 dies de durada en el que es feien un fart de caminar entre boscos, parcs naturals i muntanyes. Aquest tipus de viatges, anomenats d’aventura, trekking, o totes dues coses, ofereixen una manera diferent de viatjar i de veure coses. La idea em va agradar força però al final no el vaig fer. Aquest any, quan ens vam plantejar fer alguna cosa amb la Teresa, de seguida li vaig comentar la idea de caminar pels Tatras, i sembla que li va agradar.

Al principi, per tal de no liar-nos, vam considerar d’agafar un d’aquests paquets de viatge. La veritat es que sortia una mica car, i de seguida vam començar a documentar-nos per fer-lo al nostre aire.

El primer que vam fer va ser agafar el vol d’avió, i mirant en conjunt l’anada i la tornada més barata, ens van sortir 14 dies de viatge. Seguidament vam anar a comprar alguna guia que ens ajudes, i la de lonely planet va ser la escollida, ja que teníem algun precedent força satisfactori. Pel que fa al tema excursions vam utilitzar bàsicament dues webs més algun llibre:

Teníem el vol a les 21:25 per arribar a Bratislava a les 23:50. Tot i que el vol es va retardar mitja hora, vam arribar satisfets ja que per Internet havíem vist comentaris, de només dos setmanes abans, de retards exagerats d’aquesta companyia (Sky Europe) de fins a 8 hores. Un cop a l’aeroport de Bratislava vam agafar el “night bus nº 61” cap a la ciutat per passar la nit a l’hotel Kyjev, on l’habitació doble ens va sortir molt be de preu (això si, reservant per Internet), i en el qual i vam estar força be. A més, quedava just davant del centre.

L’endemà ens vam aixecar, i després de llogar un cotxe començava el nostre viatge. De camí a Štefanová vam passar per Banská Štiavnica, ciutat minera on vam visitar el castell antic per després anar a dinar a la terrassa del Matej, i degustar la seva cuina tradicional. Un cop dinats i havent passejat un mica pel poble, ens vam acostar al castell de Bojnice, amb una estètica de conte de fades i amb un entorn esplèndid per passejar.

Més tard, després d’uns quants kilòmetres més, paràvem al poblet de Čičmany on tenen la curiosa tradició de decorar amb sanefes blanques les cases de fusta pintades de color fosc. Un cop visitat ja no vam parar fins a Štefanová on dormiríem les tres pròximes nits, en una casa particular, a la preciosa vall de Vrátna, just al mig del parc nacional de Malá Fatra.

Quan ens vam aixecar, una pluja fina i continuada ens va donar el bon dia. Ja ens esperàvem la possibilitat de que plogués perquè havíem consultat el temps dies abans. Com que no plovia gaire fort, vam decidir caminar igual. Capelina i amunt. Vam sortir de Štefanová (625 m) camí de refugi de grúň (989 m) on vam parar a reposar. D’aquí vam continuar fins a Poludňový grúň tot fent una pista d’esquí amb una pujada infernal. Tot i que la pluja continuava sent fina, aquí ja anàvem bastant xops. La boira es va apoderar de l’entorn i no es veia res. Fent cordal i seguint les marques, vam passar pel Hromové (1636 m) i el Chleb (1645 m), fins arribar al telecabina que porta a l’estació d’esquí de Vrátna. Des d’aquí es pot fer el Veľký Kriváň (1709 m), però xops com anàvem i la boira ens va fer desistir. Vam agafar el telecabina fins a l’estació, i d’allí l’autobús fins a Štefanová (quins excursionistes que estem fets).

A la tarda, i després de que s’aclarís una mica, vam anar a sopar al poble de Zuberec a la Koliba Josu, on els plats típics del país es feien imprescindibles de tastar. De camí, el fotogènic poble de Podbiel i les muralles del castell d’Orava, que visitaríem més endavant, ens van alegrar la vista.

Per aquest dia havíem previst fer una caminada pel parc natural de Vel’ká Fatra, però jo em vaig aixecar una mica fotudet de l’estomac, i amb algunes dècimes de febre. Així que modificant una mica els plans vam decidir de visitar el castell de Spiš. Aquest es troba en un turó per sobre de la ciutat de Spisské Podhradie, i mentre t’hi acostes recorda una mica al castell de Meduseld situat a la ciutat de Edoras (El senyor dels anells). Està mig reconstruït i donant un tomb per la seva esplanada interior vam tenir la grata sorpresa de veure esquirols terrestres. Tenien una xarxa de caus per tota l’esplanada i es deixaven veure una mica.

Un cop vist, i com que l’estomac encara feia de les seves, vam dirigir-nos cap a Podlesok, just als peus del parc Slovenský Raj (paradís eslovac). Al càmping d’aquesta població dormiríem les pròximes dues nits. Cap al vespre, l’estomac de la Teresa també va donar senyals de malestar i pensem que podria ser l’aigua que havíem begut el dia anterior. Res doncs, a partir d’ara aigua embotellada.

Al aixecar-se el cel estava mig plujós, i com que no ho veiem clar, la cova de gel de Dobšinská es va convertir en el nostre objectiu. A més els problemes d’estomac havien desaparegut. Vam fer be d’anar-hi ben aviat, ja que a la següent visita ja hi havia una gentada de por. La temperatura a dins és molt baixa i les parets i cavitats de gel són curioses de veure.

Quan sortíem s’havia aclarit una mica així que vam decidir de fer una de les rutes del parc (Slovenský Raj), la Veľký Sokol. Una ruta circular sortint de Píla on es tracta de remuntar un barranc amb escales i passarel·les de fusta, entre corriols i cascades fins arribar a dalt de tot. Aquest eslovacs se les pensen totes. Comencem la baixada fins al cotxe, i d’aquí a Podlesock. Una dutxeta i a sopar a Čingov. Aquí vam descobrir l’altra cosa que enyorarem, la Kofola.

Un cel clar i solejat ens acompanyaria durant aquest dia per fer la ruta més coneguda de Slovenský Raj. La primera part, semblant al dia anterior, era una successió d’escales i cascades tot remuntant un barranc. Un cop dalt ens vam dirigir cap a Klastorisko, unes velles ruïnes d’un monestir en plena reconstrucció, i que ens van servir per dinar i estirar-nos damunt de la gespa.

Cansats de jaure vam reprendre el camí cap al molí de Letanovský, on agafaríem la ruta que remunta el riu Hornád a traves de passarel·les laterals i ponts. L’arribada al càmping de Podlesok va tancar la caminada. Vam agafar el cotxe i rumb a Nová Lesná, a la penzion Gabriel, on dormiríem 6 nits seguides, quasi als peus dels tatras.