Els nostres amics de Girona, el Dimas, elXevi i la Laura, van decidir baixar a terres tarragonines durant aquesta setmana santa. El motiu no era cap altre que el de escalar tot el que fos possible, durant 4 dies, i amb les muntanyes de Prades com a escenari principal. La Teresa i jo vam fer d’amfitrions, oferint-los l’allotjament del primer dia, i guiant-los una mica sobre les zones a que podien accedir.
Així doncs l’estrena va ser a l’Arbolí, al sector del duc. Tot i que el dia va començar força frescot, la cosa es va arreglar cap a la tarda i al final es va poder escalar en condicions. L’endemà va tocar el torn a la Mussara. La quilla, el parvulari i la dona van ser els sectors que vam envair. Feia un dia esplèndid i les vies eren disfrutones. Per acabar la jornada, i aprofitant que la Teresa en feia 30, ens en vam anar a Cornudella a sopar tots plegats, amb postres sorpresa inclòs.
El dia següent vam fer cap a Mont-ral (Mont-ras com diu el Dimas), concretament al sector terranegra. L’últim dia, un altre cop a la Mussara, aquesta vegada al sector cosmic, va posar punt i final a la marató escaladora.
La Teresa i jo els vam anar seguint durant aquests dies. La Ingrid, la germana de la Teresa, també es va afegir a la festa, i els últims dies es van apuntar dos companys més de Girona, el Jacint, amb els inseparables del Topic i la Sira, i el Santi que va venir l’últim dia.
Donava goig veure 4 cordes desplegades alhora, que permetia anar fent vies una darrera l’altre sense treva. El Dimas i el Xevi s’atrevien a obrir 6a i que donaven l’opció a la resta de provar-les de segon.
Tot plegat uns dies magnífics en companyia de bona gent. Esperem que es decideixin a tornar per aquí ja que la zona els va agradar força, i a més no va ser l’únic que els va agradar. Em sembla que el tema postres els va arribar al cor ;P Els havíem de subornar d’alguna manera, no? Ara, però, ens toca a nosaltres a anar per allà dalt. Ho haurem de parlar.
Dimas 8 d'abril de 2010
Us prenc la paraula, o sigui, us esperem a Girona ben aviat! 😉