Aquest cap de setmana tocava orientació. La federació catalana havia organitzat uns entrenaments per preparar els campionats d’Espanya d’orientació que es faran per setmana santa a Guadalajara. Aquest entrenaments van dirigits a la gent que competeix a més alt nivell, però estan oberts a tothom.
Divendres a la tarda, hem quedat amb la Gemma a Vilallonga, i mitja hora més tard a Valls, amb el Benet Totusaus del BO. Farem les quasi cinc hores que hi ha fins a Cifuentes, prop de Guadalajara. En teoria els terrenys d’allà son molt semblants als que ens trobarem al mes d’abril.
Només arribar, deixem les coses a la pensió i anem a fer l’entrenament nocturn. La sortida es prop del poble. No fa gaire fred. Fem 3 o 4 fites i ens retirem. És molt tard i els pròxims dos dies seran durs.
Dissabte al matí, després d’esmorzar, anem a Trillo. En una zona propera al poble, i envoltats pel riu Tajo, fem l’entrenament matinal. El Tommi ha preparat una sortida amb diferents mapes, per així evitar seguir a altres corredors. Els camins no surten, per tant haurem d’agafar altres elements de referència. El nivell és alt i em costa trobar les fites. Al final trigo quasi dues hores en fer el circuit sense poder trobar les dues últimes.
Dissabte la tarda toca entreno prop de Cifuentes. El mapa és força llarg i dur. Te la particularitat de que han esborrat la zona del bucle llarg, només deixant les corbes de nivell, en una zona molt plana. Em costa relacionar els elements del mapa amb el terreny. De la 3 a la 4 em despisto força. N’hi ha alguna que l’haig de buscar una bona estona. Després de més de dues hores decideixo acabar l’entrenament, deixant-me les dues ultimes per fer. Tinc les cames una mica carregades i prefereixo no forçar. Repassant el track m’adono de que m’he deixat la 3. En fi demà serà un altre dia.Dissabte al vespre toca nocturna a prop de Trillo, just a l’altre banda de l’entrenament del matí. La Gemma i la Teresa hem convencen per anar. Comencem el circuit quan encara s’hi veu una mica. Decidim amb la Teresa de fer-lo junts. Quan arribem a la segona fita ens enganxem. No la trobem per enlloc. Poc a poc van arribant més corredors i també es queden bloquejats. Menys mal que no som els únics!! Ja força cansats de tota la jornada decidim tornar i fer un parell de fites que ens venen de pas. Per avui ja n’hi ha prou.
Diumenge sortim d’hora. Ens dirigim cap a Ariza, un poble situat a mig camí de Saragossa. Aquí els boscos son molt nets, molt diferent de la zona de Cifuentes. Sembla que avui disfrutarem. L’entrenament consisteix en dos mapas. Un de recorregut llarg i l’altre una mica més curt. Jo començo pel llarg. La primera fita se’m fa molt costa amunt i haig de recular a la sortida dues vegades. A la tercera va la vençuda. A partir d’aquí les vaig trobant totes mes o menys be, tot i que haig de mirar el mapa amb molta atenció. És fàcil desorientar-te i a més els camins no estan dibuixats. De camí a la tercera sorprenc a dos petits cérvols que anaven despistats. A dues pel final atrapo a la Teresa que ha escollit el mateix mapa que jo. L’acabem quasi junts. He trigat una hora i quart. Les patacades d’ahir donen els seus fruits. El segon mapa el deixem ja que no tenim massa temps.Dinem a Ariza i agafem el cotxe cap a Calatayud que està a tres quarts, direcció Saragossa. En una zona prop del poble farem l’últim entrenament del cap de setmana. Es un mapa amb molta pujada i baixada, i amb pocs elements lineals. Faig tot el circuit amb una hora i poc. Afino una mica més, però trigo bastant més que els elit. La lectura de mapa encara em costa i el físic és molt important.
Tres hores més de cotxe fins a Valls, on ens acomiadem del Benet, i finalment a Vilallonga on la Gemma ens deix a casa. Cap de setmana molt intens i molt profitós. Esperem poder-ne fer més.