Dissabte 13 de novembre
A les 10 del matí arribem al centre de competició. Allí ens esperen l’Edu i el Lluís. Estan xerrant amb l’home del mas del costat. Fa un sol esplèndid. Sembla que siguem a la primavera.
El club Montsant organitza la última prova d’enguany de copa Catalana, i nosaltres ajudarem en la organització. Comencem les feines. Mentre ells van a comprovar les prebalisacions, nosaltres senyalitzem la zona prohibida. Es troba al costat de la carretera just on el barranc de l’eixut l’entravessa. Ens porta mes o menys una horeta encerclar tota la zona, tot seguint el mapa. Acabem i remuntem un tros de carretera fins a un dels dos passos obligatoris. El pas està ple d’esbarzers. Traiem els guants i les estisores de podar, i comencem a netejar. A part de la malesa ens trobem amb brossa. Ens hi entretenim força.
Els col•locadors comencem la nostra feina. Aquesta tarda només col•locarem els suports i alguna banderola, les que quedin més amagades. La zona que controlo jo son 14 fites. Es divertit seguir el mapa per trobar-les. S’assembla a un entrenament.
De tornada al centre de competició, ja està quasi tot muntat. El sol esta a punt de pondre’s. Toca retirada cap al refugi d’Albarca, on continuen els preparatius. Els mapes, els dorsals, les descripcions, … Mentrestant la canalla posa la sala de lliteres de cap per avall. Per fi arriba el sopar. Hi ha molta gana i ho escurem tot. No en queda ni pels gats. Zzzzzzzzzzzz…….
Diumenge 14 de novembre

En el centre de competició es fan els últims preparatius, mentre els participants van sortint. Es marca la zona d’arribada, els podis, la música, … M’escapo un moment i vaig a veure a la Teresona a sortides, a veure com li va. Una mica de teca per ella i l’Eva. Hem esmorzat molt d’hora.
Poc a poc van arribant els participants. Els últims 100 metres tothom apreta, i es que hi ha un pernil en joc. La Gemma va de bòlit amb el tema serveis. Hi ha moltes coses a fer.
Ja amb les classificacions definitives, el Tomi, primer a la categoria elit, explica en un mapa gegant com ha fet la cursa. Tothom l’escolta. S’ha d’aprendre dels cracks.

Es la primera vegada que vivíem una cursa d’orientació per dins. La veritat es que hi ha molta feina. Ens ha agradat força, sobretot per l’ambient que es respira al club. A veure si l’any que be hi ha la oportunitat d’organitzar una altre.