El 2 i 3 de juliol hi va haver copa catalana d’orientació. Els dos dies del Berguedà, organitzats pel BO i el COB, reprenien la competició després de mes i mig de parada. Com ja va sent habitual, el club Montsant va arrossegar a força gent. Ja sens coneix com la marea blava!!! Un petit grup ens vam instal•lar al càmping berguedà. Divendres ja érem a lloc a punt per viure un cap de setmana intens.
Dissabte tocava la cursa de mitja distància a Saldes. El club BO va proposar una cursa força tècnica en un terreny magnífic. Força cansat físicament, em vaig trobar còmode amb el mapa. No vaig fer errors greus i això em va permetre fer un bon temps, colant-me en els deu primers.
L’ambient que es respira al club es magnífic. Per la tarda vam quedar tots al càmping per remullar-nos a la piscina. Després es va improvisar un partidet de futbol on vam riure molt. Ja cap al vespre va arribar la presidenta, la Teresona. Amb el tema de les opos no va poder assistir a la cursa, però no es volia perdre la del dia següent.
Diumenge la cita era a Vallcebre. Una llarga distància organitzada pel COB. El dia es va aixecar tapat i fins i tot va fer algun ram. Algú li va tocar córrer sota la pluja. Sort que va aclarir ràpid i el sol es va imposar. La cursa va ser força dura. Pujades i baixades continues en un terreny molt desnivellat. El mapa em va costar molt d’interpretar. Suposo que el cansament i la calor, ajudaven. Vaig encadenar 4 o 5 fites seguides en que vaig tenir errors. Tot i així no van ser greus i al final vaig acabar onzè. La Teresa, amb el estres de les opos i tot plegat, va fer una cursa molt dolenta. Esperem que la següent, ja sense pressions, millori força.Desprès de dinar ens acomiadem i tornem cap a casa. La pròxima cita serà a La Quillane, a la Catalunya francesa, en un terreny esplèndid, molt semblant al escandinau. Només dir que hi haurà el noruec Olav Lundanes, un dels millors a nivell mundial, preparant els campionats del mon. Ja tinc ganes!!!!!!!!