Potser es el barranc que hem fet més cops amb la Teresa. En part es normal. El tenim al costat de casa, i tot i ser un barranc assequible, te de tot. Ràpels, salts, es estètic, i un final espectacular al niu de l’àliga.
Aquest cop ens vam ajuntar amb el Ferran i la Lidia. No n’havien fat cap i tenien ganes de provar-ho. Vam començar a les fonts del glorieta ja que en aquesta època de l’any es on hi ha aigua. El dia va acompanyar, d’aigua no anava malament, i molt poca gent. En definitiva un descens divertit i entretingut. Ara a esperar la pròxima.