Qui ho havia de dir

De Madrid al cielo

Aquest cap de setmana vam estar per Madrid. La intenció era visitar la germaneta de la Teresa, la Ingrid, que està instal•lada a la capital de forma temporal, i fer una mica de Turisme. Així que aprofitant que teníem allotjament gratuït, agafem els 4 drapets per subsistir dos dies, i de matinada enfilem el camí d’anada. Amb 5 horetes de cotxe et plantes a Madrid. Nosaltres, però, ens vam desviar una mica per arribar-nos a Toledo a veure que s’hi coïa.

S’ha de dir que tant en el viatge d’anada com la visita per Toledo, no va parar de ploure en cap moment, amb estones de força intensitat. La veritat es que vam acabar fins el collons de tanta aigua, i tot i portar paraigua, quan plou d’aquesta manera sempre t’acabes mullant.
Després de dinar duelos y quebrantos i carcamusas, agafem el camí de Madrid. Al arribar ens trobem amb l’Ingrid i anem a deixar els trastos a casa seva, moment en que torna a posar-se a ploure. Redéu quin fart d’aigua.

Al vespre ens apropem al centre a veure el princesa Sofia, i després anem al “teatro circo Price” on feien una mena de concert-espectacle de ball. La Teresa i la resta van sortir a la pista sense pensar-ho dos cops, junt a la majoria de gent que va assistir. A les grades però, hi havia gent que no va ballar. A mi com que no m’agrada gaire, em vaig quedar a la barrera fent algunes fotos, i disfrutant de l’espectacle, ja que l’escenificació i el presentador eren bastant conyeros. De totes maneres vaig ballar un parell de lentes, que consti.
Al dia següent vam fer una visita per alguns dels llocs més turístics. El banc d’Espanya, la cibeles, la puerta del sol, el parc de “el retiro”. Més tard vam anar cap al rastro per veure com era allò. El nom ja ho diu tot. Vam dinar de tapeo, drets i llençant les restes al terra (es veu que allà es típic). Això si les tapes molt bones.

Ja sense més temps, vam anar a recollir les coses, a carregar la furgo de trastos i enfilar el camí de tornada, no sense passar per la famosa M-30. Cinc horetes més de cotxe i finalment l’arribada a la dolça llar.

S’ha de dir que a Madrid acostumen a magnificar una mica les coses. Només cal veure el “oso y el madroño”, lo popular que és y lo miquerris d’estàtua que arriba a ser. Però ja se sap que a Madrid “…esto es asi, y punto pelota”.

Següent Publicar

Anterior Publicar

Deixar una resposta

© 2025 Qui ho havia de dir

Autor Anders Norén