Aquest cap de setmana va ser una mica especial. La Teresa va fer 30 anys al mes d’abril, i els seus pares ens van regalar un cap de setmana a Olot, encara que fins ara no el vam poder gaudir. En aquest regal, també hi entrava un vol en globus per la zona de la Garrotxa. Lo més bo del cas es que tot això era una sorpresa per la Teresa. No sabia ni lo del globus, ni on anàvem, ni res de res.
Així que divendres carreguem els trastos i cap amunt. Per mantenir una mica més l’emoció i per despistar, vaig fer ruta per Martorell, Olesa de Montserrat, Manresa, després Vic i finalment Olot. Fins que no vam ser a 20 km d’Olot no va saber que hi anàvem je je je. A l’arribar agafem direcció al poble de Joanetes on ens allotjaríem a la casa rural “el Ferrés”. Sopem i a dormir que l’endemà havíem de matinar.
Dissabte a les 6 del matí, ens aixequem, esmorzem, agafem el cotxe i ens dirigim al punt de trobada, on ens esperaven a les 7. Va ser divertit veure la cara de la Teresa sense saber que anava a fer. A mig camí de Santa Pau, a l’alçada de Can Xel, deixem el cotxe. Hi havia més gent que s’esperava. Allí ens van fer seguir un caminet que portava cap un camp de blat on estaven preparant tot el muntatge. De camí, i amb els comentaris de la gent, la Teresa ja va endevinar que anàvem a volar en globus. Que hi farem.
Allí vam veure tots el preparatius. Com descarregaven i desplegaven els globus. Com els hi tiraven aire fins a deixar-los mig inflats, i quan ja els tenien preparats donaven unes quantes manxades d’aire calent i els aixecaven com si res. En total eren 5 globus amb capacitat d’entre 10 i 12 persones.
Cap allà les 8 arrenquem el vol. Poc a poc anem pujant i el terra cada cop es veu més petit. El pilot ens va comentar que poden fer poques maniobres. Girar el globus mitjançant unes comportes laterals, i pujar i baixar donant aire calent. El desplaçament es fa a través dels corrent d’aire. Per tant es tracta de pujar i baixar, i agafar el corrent que més et convingui. Un altra cosa curiosa es que al anar amb la corrent d’aire, passes a formar part de la corrent i per tant el vent es zero. O sigui que tu ets el vent. Així doncs no vam patir sotragades ni gens de fred, a part de que feia un dia esplèndid i clar. Vam arribar fins als 2300 metres. Contant que Olot està a uns 600 sobre el nivell del mar, vam pujar un 1700 metres.
Les vistes són fantàstiques. A par de tota la zona volcànica d’Olot, es podia veure des del Pedraforca, passant pel Pirineu mig nevat, fins a l’estany de Banyoles, i al fons una mica el mar. Tenies a l’abast tota la zona nord-est de Catalunya, i tot això amb una mica de coca i cava.
Al cap d’1 hora i 20 minuts ens disposem a aterrar. Com ja he dit abans, el control del globus és limitat, i per tant saps d’on surts però no saps on aterres. Així que vam fer cap al poble de Mieres que està a 19 km d’Olot, aterrant just al costat del pavelló municipal, amb una maniobra excel•lent del pilot. Es nota que aquest noi, en Xevi, te manetes. Allí ja ens esperaven les furgos, per recollir i transportar el globus i a nosaltres. Així que ens retornen cap al cotxe, i un cop allí ens porten a fer un esmorzar de campanilles. Pa i tomaca, embotit, llonganissa, fesols, … Mare de Deu quin final de festa!!La veritat és que la experiència es molt bonica i recomanable. Fins i tot jo, que em fa respecte volar amb avió, m’ho vaig passar teta.
Més tard, ja acabada la sorpresa, vam agafar les bicis (un que es previsor) i vam anar a fer el tomb a la zona volcànica. La fageda d’en Jordà, el Cruscat, el Santa Margarida … uns 10 km per aquella zona que van acabar d’arrodonir el dia, en un ambient de relax total. Un tomb per Olot, ja a peu, i després d’haver visitat Castellfollit de la Roca, va tancar la jornada i el retorn a Can Ferrés.L’endemà voliem anar a fer el barranc del Sant Aniol, que està prop de Sadernes, però els del Consell em van dir que ja no quedaven places. Així que vam anar a fer el torrent de la Corva, però això ja ho explicaré al pròxim post.
Apa doncs, a cardar!!!