Ja fa temps que teníem la mirada posada en el la sierra de Guara. Tot i haver-hi fet les practiques del curs de barrancs, no hi havíem tornat, i ens feia gràcia anar cap aquella zona. Ens vam ajuntar el Cisco i jo, l’Edu, a qui vam conèixer a Gorgs,i la seva amiga Ester.
Així doncs, el divendres vam pujar cap allà dalt, parem a comprar al súper, i després cap al càmping, on vam llogar un Bengalí, una mena de bungalow de lona i que surt molt be de preu. A la nit sopem i planifiquem el barranc de l’endemà.Barranc del Fornocal
Aprofitant que havia plogut feia dos dies, vam decidir fer el Fornocal, un barranc que en aquesta època baixa sec, tot i les surgències que es troben a mig camí, i que amb el filet d’aigua que baixava va fer més interessant el descens. Un barranc amb zones encaixonades i altres més obertes, que necessita combinació de cotxes, i que vam fer en 4 hores. Fins i tot en alguna bassa vam poder saltar.
Després de dutxar-nos i dinar, vam anar a Alquezar a fer Turisme.
Palomeras del Fornocal
L’endemà vam decidir fer las Palomeras del Fornocal. Extraordinari barranc per la seva estètica i estretor. Les pluges dels dies anteriors havien netejat les basses estancades.
Només començar ja s’estreny de seguida. En molts passos t’has de treure la motxilla ja que si no, no es passa. Arribem als dos primers ràpels de 5 i de 6 metres respectivament, que donen pas a la zona de foscos. Cada vegada ens enfonsem més i les formes del barranc son precioses. El revoloteig dels coloms per damunt nostre, ens fa entendre el nom del barranc. Fent oposició anem baixant poc a poc fins arribar a l’últim ràpel de 4 metres. Un filet de llum es suficient per veure el necessari per continuar.
Ja en el tram final el barranc s’obre una mica fins a portar-te al riu fornocal, on acabarem el descens. Uns tres quarts d’hora intensos i preciosos. Realment recomanable.Un cop acabat tornem al càmping on dinarem, replegarem trastos, i tornada cap a casa. Ja coneixem una mica més de Guara. Aviat i tornarem.