Qui ho havia de dir

Canal Roja o barranc del tres en ratlla

Aprofitant el bon temps dels últims dies, dissabte ens vam aventurar per les muntanyes de Montserrat, a fer la Canal Roja o també conegut com el barranc del tres en ratlla.
La Teresa, el Josep Lluís, el Nico, el Rafa i jo mateix, sortim per allà les 8:00 cap a terres barcelonines. Al arribar a la població del Bruc, busquem el carrer Can Massana i el seguim fins dalt de tot. Girem a la dreta, pel carrer de l’Abad Escarré, i agafem la primera pista que ens trobem a mà esquerra. Seguim el camí i els indicadors que porten a Can Jorba, fins arribar a una masia abandonada, on deixem el cotxe.
Mentre ens canviem, van arribant més cotxes, amb gent que va a caminar o a escalar. Quan estem llestos, continuem el camí pel que veníem amb el cotxe, fins a arribar a un creuament de camins amb un pal indicador. Just abans surt un caminet a mà dreta, senyalitzat amb marques vermelles que ens portarà fins al coll de les Ajagudes. A partir d’aquí comença a baixar fins que travessa el barranc. Deixem el camí  i continuem per la llera del barranc fins a trobar el primers equipaments. Comença l’aventura.
Esmorzem una mica mentre ens posem l’equip. Fa molt bona temperatura i a l’ombra no es passa fred. Els primers ressalts son ràpels petits, i alguns estan equipats amb cordes. El barranc s’estreny i s’ha de baixar fent oposició per les roques. Ens entretenim força fent fotos. En un dels ràpels, trobem aigua estancada a la recepció. Un toll de pam i mig on el Rafa, intentant no mullar la corda, perd el control i acaba fent un pèndol, mullant-se de cintura per avall. Mira que ho fotem difícil de vegades.
Seguim baixant, i poc a poc el barranc es va obrint. Arribem a la part final. Després d’un ràpel de 20 metres ens plantem als dos últims, un de 40 i un de 30 respectivament. L’últim ràpel, on la recepció està ple de esbarzers que es poden evitar fàcilment, et deix al mig d’una zona d’escalada. Hi ha força gent.
Donem l’aventura per finalitzada amb la foto de rigor. Ens queden 10 minuts fins el cotxe, on ens espera el dinar. Dinem tot prenent el solet, i assaborint els moments viscuts, abans d’emprendre el viatge de tornada. Ja estem rumiant la pròxima aventura. No trigarà massa.

Següent Publicar

Anterior Publicar

Deixar una resposta

© 2025 Qui ho havia de dir

Autor Anders Norén