Aquest cap de setmana vam fer el canal d’Aragó-Catalunya en btt. De bon matí carreguem el cotxe i cap a Montblanc on ens trobem amb els Batet (pare i fill), el JM Cassanyes, son cunyat el Rafel, i la Bel. Tots junts pugem cap a Lleida i allí ens vam dividir. Mentre els Batet i jo baixàvem cap a la Granja d’Escarp, lloc on s’acaba el canal, i on deixaríem la furgo i el cotxe, els demés s’encaminaven cap a Graus, prop del començament del canal. Al final, després d’unes quantes combinacions, ens trobem tots a la sortida del “Congosto de Olvena” on comença el canal.
A les 11:45 ens posem en marxa, després de preparar les bicis. Durant els primers kilòmetres, el canal s’amaga i es descobreix amb certa freqüència, el que obliga a passar-lo per damunt, amb les conseqüents pujades i baixades. L’aigua del canal baixa d’un color verd totalment opac, i amb un cabal força considerable. Els voltants son plens de camps de cultiu, verds en aquesta època, amb zones intermitents de bosc, un paisatge que ens acompanyaria durant els dos dies.
A l’altura de “Almunia de San Juan”, al kilòmetre 22, vam parar per dinar, i reposar forces. Encara ens quedaven uns 40 kilòmetres per acabar l’etapa del dia, així que després de fer un cafetó ens hi vam posar de nou. El temps ens va respectar durant tot el dia. Veiem núvols per tots costats, però el sol ens va acompanyar durant la major part del temps. A la llunyania es veien les cortines d’aigua, i es que a la zona de la plana i la franja es veu tot.
Al pas de “Tamarite de Litera” vam baixar al poble per fer un descans i prendre un refresc.
Finalment arribem a la frontera amb Catalunya. Aquí deixem el canal i baixem a Alfarràs on passarem la nit. Al vespre un bon sopar mentre veiem guanyar al Barça, i cap a dormir que fa falta, ja que el primer dia sempre acostuma a ser el més pesat.
L’endemà, després d’un bon esmorzar, reprenem la marxa. La ruta d’avui era més costa avall i no es va fer tant pesada. Després de 30 kilòmetres arribem a Raïmat, on vam dinar. Abans però vam visitar una mica el poble, força bonic per cert. Després d’entaular-nos, reprenem la marxa. Les baixades ja es començaven a fer habituals, i el pas prop de Fraga, indicava que el final s’apropava.
Finalment vam arribar a destí. El canal deixava l’aigua al Segre, i uns quant metres més avall, el Cinca, el riu que ens havia vist sortir el dia anterior, desembocava també al Segre. El cel que havia esta més ennuvolat que el dia anterior, va començar a deixar anar gotes. Vam córrer cap a la Granja d’Escarp a trobar els cotxes i guardar trastos, abans de que la pluja anés a més.
Quan vam acabar, no semblava pas que el dia anterior haguéssim començat la ruta, i es que en aquest tipus de sortides, sembla que faci varis dies que pedales. Això vol dir que vam desconnectar. Una altra aventura per explicar.
Tracks