Campionats d’Espanya d’orientació (CEO) a Guadalajara

La setmana santa la vam viure a Guadalajara. Allí es disputaven els campionats d’Espanya d’orientació. Aquest any no ens ho volíem perdre, i uns quants del club ens hi vam apropar.

La Teresa em passa a buscar a les 14 per Reus. Dinaré al cotxe mentre posem rumb a Guadalajara. La intenció és arribar al “model event” abans de que es faci fosc. El viatge no es fa gaire llarg i quan arribem al centre de competició ens trobem a la resta de gent del club. Han viatjat pel matí i ens diuen que el terreny és força tècnic. Abans de que es faci fosc ens dona temps de fer 5 o 6 fites. Una barreja de pi i roure fa que el bosc sigui força penetrable. El terreny es bastant desnivellat i hi ha molts pocs camins. Sembla que haurem d’afinar els pròxims dies. Just quan deixem la zona de cursa comença a plovisquejar. Veurem si ens aguanta el cap de setmana.

Arribem al “suelo duro”, situat al “pavellón multiusos de Guadalajara”. Renoi amb el pavelló!! Se’ls gasten per les espanyes!! Allí ens ajuntem amb l’Edu i el Ferran Santoyo. Muntem el xiringuito pels pròxims 3 dies, sopem una mica i desfilem. Demà es preveu un dia dur.

Ha plogut a bots i a barrals durant tota la nit. Quan arribem al centre de competició està tot enfangat. Hem hagut de deixar els cotxes a 20 minuts anant a peu. Avui es disputa la cursa de llarga distància. Està ennuvolat i sembla que el matí aguantarà. S’apropa l’hora de sortir i començo a preparar-me. Després de la pre-sortida de 10 minuts apreto a córrer. Les primeres fites em costen una mica. N’hi ha alguna que fins i tot la trobo massa tècnica pel meu nivell. Tot i així les vaig trobant encara que vaig molt lent i em perdo bastant. Durant la cursa em paren dues vegades per preguntar-me. Les dues persones estaven fora de mapa. Fuuuiiiiiiiiiiuuuuuu!! Cap a les últimes n’hi ha una en la que hem quedo totalment desorientat, sense saber on soc. Feia temps que no hem passava. Al final, després de tornar-me a ubicar, acabo amb quasi dues hores i mitja de cursa. La veritat es que ha sigut molt dura.

El Sebas ha quedat primer. Campió d’Espanya de llarga distància en H21A. Deu n’hi dor!!!

Per la tarda descansem per recuperar forces i al vespre quedem amb la resta de gent del club per anar a sopar. Esperem que demà les coses canviïn.

Aquesta nit ha plogut menys que l’anterior. Sembla que tindrem un matí de clarianes. De totes maneres el fang no ens el traiem de sobre. Avui és el gran dia. Relleus!!!! La Teresa i jo tenim moltes ganes de participar-hi, ja que no ho hem provat mai. Aquí les categories es classifiquen amb cadet, junior, sènior, veterà A i veterà B. Es fan les explicacions de com anirà la cursa i seguidament es dona la sortida en massa dels primers relleus. Quasi 200 corredors alhora i que poc a poc es van dispersant per la muntanya a buscar les seves respectives  fites. Realment espectacular!!! Se’m va posar la pell de gallina.

Els equips de relleus es fan per comunitats, en equips de 3 components. Ja us podeu imaginar la rivalitat. La Teresa la van posar al equip C de dones sènior de Catalunya, gràcies als bons resultats d’aquest inici de temporada. A mi en canvi hem van posar al equip H de la categoria homes veterà A de Catalunya. Tant a mi com a al Teresa ens va tocar ser els tercers rellevistes. Molt interessant la fita vista, on des del centre de competició es veien passar tots els corredors.
A diferencia del dia anterior la cursa  va anar be. El nivell tècnic i físic de la categoria era un pel inferior a la que corro habitualment, i això ho vaig notar. De totes maneres l’esforç del dia anterior es reflectia a les cames ja que hem pesaven moltíssim.

L’èxit va ser total pel catalans, ja que vam quedar primers i tercers en sènior tant en homes i dones, com a categories més destacades.

Per la tarda toca l’sprint pel casc antic de Guadalajara. Uns 20 minuts de cursa serveixen per conèixer una mica més la ciutat. De tornada al “suelo duro” podem disfrutar d’un partit de handbol de la Lliga Asobal en directe. Per la nit, sopar amb els del club i a descansar.

La prova de mitja distància tanca el CEO. Avui el dia és esplèndid. Després de dos dies grisots sembla que la cosa pinta be. Com sempre em toca sortir tard, així que m’entretinc a la meta veient com arriben els corredors més matiners. S’acosta l’hora de sortir i hem vaig preparant.

A les primeres fites m’embolico una mica, però de seguida començo a afinar. Tot i així m’enganxo en una que hem fa perdre una mica de temps. A partir d’aquí ja les vaig trobant be. Acabo amb un temps 1:03 minuts. M’hagués agradat baixar de l’hora però no ha pogut ser. De totes maneres no he fet errors greus, i això hem deix satisfet. L’evolució dels tres dies a sigut de menys a més. Pel que fa a la Teresa, no li han anat gaire be les curses. S’esperava més i ha acabat una mica decepcionada. Tot i així no està gaire lluny de les seves rivals catalanes. Amb una mica més d’entrenament de seguida les atraparà. Continuem progressant.