Barrancs per Benasque

El 27 i 28 d’agost tocava cap de setmana barranquista. Vam escollir la zona de Benasque. Així que divendres, el Siscu, la Teresa i jo, ja vam emprendre la marxa cap a la vall.

Avui dissabte tenim la idea de fer les 12 cascades de Liri. Ens despertem de bon matí. Fa molt de fred. Després d’esmorzar anem direcció al poble de Liri. En un revolt de la carretera, on hi ha una cascada i un molí vell, deixem el cotxe. Mentre ens canviem arriba un grup de Madrid que també ha vingut a passar el cap de setmana per aquí dalt. Fem 4 passes i comencem el descens.

El primer tram de barranc està composat per 7 ràpels d’entre 6 i 12 metres. L’aigua està molt freda. Sort que no ens hem de mullar gaire. El tram s’acaba amb un petit tobogan que dona pas a una zona oberta on es podria deixar el barranc. Nosaltres continuem i entrem al segon tram. En aquesta part venen els ràpels més llargs, d’entre 12 i 20 metres, i potser la part més bonica del barranc. Fem els 5 ràpels que ens queden i acabem. El camí de retorn ens porta al cementiri de Castejon de Sos, just al costat d’uns camps on aterrissen els parapents.

Per la tarda visitem Benasque, i sopem per allí. Demà més.

El diumenge al matí no fa tant de fred. Avui farem l’aigüeta de Barbaruens. Enprenem la marxa direcció Seira, i d’allí ens desviem cap al poble de Barbaruens. A mig camí, abans d’arribar-hi trobem una señal que posa 16t. D’aquí surt una pista, en mal estat, que podrem seguir una mica fins a poder aparcar. Allí ens trobem un parell de navarresos, que ens acompanyaran durant tot el recorregut. Carreguem els trastos i comencem l’aproximació. Travessarem el “puente de la Saca” i seguirem el caminet durant quasi una hora, travessant un parell de riuets, fins arribar al començament del barranc.

El primer tram està ple de salts i tobogans. L’aigua està molt freda. Porto posada hasta la caputxa del neoprè. Trobem un troc entravessat al mig on ens fem la foto de rigor. Continuem i arribem al primer ràpel de 12 metres, que es pot saltar. A partir d’aquí venen tres ràpels més, que donen pas al tram final on caminem pel riu entre parets estretes i altes. Sortim del barranc i agafem el caminet que ens torna fins al “puente de la Saca”. Aquí hi ha una llançadora, que degut al poc cabal que baixa es aconsellable no fer. Tornem cap al cotxe i arrepleguem trastos.

Cap de setmana interessant on em descobert una zona, que per nosaltres, pel que fa als barrancs, encara era desconeguda. Potser serà la última sortida de la temporada. Ja veurem…