Aquest cap de setmana el vam dedicar a fer barrancs. Tot va començar divendres. M’havia de trobar amb el Siscu a Senterada, a les portes de la Vall Fosca. Ell venia de fer un curs a la Seu d’Urgell. Havíem quedat amb el Xevi l’endemà per anar a fer el barranc de Roi, una mica més amunt de la Pobleta de Bellveí.Dissabte
De bon matí esmorzem i ens apropem al punt de trobada, just on s’acaba el barranc, al costat de la carretera. Quan arribem en Xevi ja hi és. Traiem el cap pel barranc per veure com baixa d’aigua. Sembla que va be. Preparem les motxilles, deixem un cotxe aquí, i amb l’altre retrocedim uns metres i pugem fins el poble de Castell-Estaó. Deixem el cotxe i fem l’aproximació per darrera el poble fins un coll, per després baixar fins a la llera del riu. Ens canviem i comencem el descens.
La primera part es un pel monòtona. Petits ressalts, algun tobogan, i molt de caos. Arribem als dos primers ràpels (4 i 6 metres) en un tram on el riu es tanca una mica. Aquí ja veiem que les instal•lacions estan en bon estat. Les han canviat fa poc. Continuem caminant i el riu es torna a tancar. Ens trobem dos ràpels de 10 i 11 metres on es necessita de passamans, però no caldrà muntar-los perquè també els han equipat. Aquí topem amb una empresa que porta un grup de 6 o 7 persones. Ens deixen passar amablement. Aquesta part del barranc es la més bonica. Surts de les formes estètiques i tancades que fa la roca a trobar-te amb arbres coberts de molça, il•luminats per petits rajos de sol que es colen a través de les branques. Senzillament idíl•lic.
Ens queden uns quants ràpels més fins arribar a l’últim, que està fraccionat en dos de 6 metres, i que ens deixen al pont de la carretera. Ja només queda arribar fins el cotxe i anar a buscar l’altre fins el poble. Devem haver estat unes dos hores i mitja. Tot i això no hem quedat satisfets i tenim ganes de més. Baixem a Senterada a dinar, i després ens animem a fer els estrets de l’estany obert o estrets de Pinyana. És un barranc curt perfecte per complementar el dia. (Enllaç a la crònica del Xevi)
Només sortir de Senterada direcció Pont de Suert, trobem una carretereta que després es transforma en pista i que ens portarà fins a Cadolla, on deixarem el primer cotxe. Seguim la pista fins el Poble de Pinyana. Continuem a peu tot sortint del poble i baixem fins a la llera del riu sense camí evident però per terreny fàcil. Resseguim una mica el riu, ens canviem, i comencem el descens.
El barranc no es gaire llarg i només te un desnivell de 60 metres, però ho compensa amb la majestuositat de les seves parets, les formes de la roca, i la seva estretor. De fet només hi ha dos ràpels. El primer de 12 metres et deix en una gran bassa. Té un passamà una mica delicat en un estat una mica precari. S’ha d’anar en compte. El següent ràpel es de 6 metres i es pot saltar perfectament. A partir d’aquí uns quants ressalts i nedar per les basses fins que s’acaba el congost. Curt però intens, un complement perfecte al Roi. Sortim del riu i anem a buscar la pista que de seguida ens porta el cotxe. Recuperem l’altre cotxe. Aquí ens despedim d’en Xevi i parlem de fer alguna altra cosa. Segur que ens tornarem a veure. (Enllaç a la crònica del Xevi)
El Siscu i jo tornem al càmping per deixar els trastos i ens anem cap a la Pobla de Segur a buscar a la Teresa. Ha arribat fa poc en autobús des de Barcelona. Tombem una mica pel poble i després anem a sopar. Anem a petar a un bar que fan unes aletes de pollastre al curry espectaculars. Repetim dues o tres vegades. Després del festí, tornem cap al càmping i a dormir.Diumenge
Les previsions per diumenge eren de pluges. Al aixecar-nos veiem que està mig ennuvolat. La intenció d’avui es fer el barranc de l’infern. Aquest va ser el primer barranc que vaig fer farà uns tres anys. De fet me’l van portar a fer. Tenia ganes de tornar-lo a fer, i a més la Teresa i el Siscu no l’havien fet. Tenim dubtes sobre el temps, però quan arribem veiem que estan entrant varis grups d’empreses. Per tant descarreguem el material i ens preparem, mentre el Siscu deix el cotxe a l’àrea de servei abans d’arribar al túnel. El riu baixa molt suau i es pot travessar sense problemes. Les empreses fan saltar a la gent. Nosaltres farem servir la tirolina que mola més.Després de passar-la, comencem l’aproximació. Una forta pujada fins la pista que ens fa suar de valent, per després seguir-la fins que aquesta creua el riu. Aquí, mentre ens preparem, arriba una empresa amb un grup de 15. Deu n’hi dor els grups que hi ha avui.
Comencem a caminar pel riu i de seguida trobem el primer ràpel de 6 metres. En la majoria de ràpels hi ha dues instal•lacions per quan hi ha crescudes. Això permet no haver-se d’esperar tant. Aviat arribem al ràpel de 20 metres que va a parar dins de la sala fosca. Realment espectacular. El barranc es força tancat i les formes de la roca molt boniques. El següent ràpel és e 12 metres i partir d’aquí ja són ràpels curts i algun salt. És un barranc força senzill però molt estètic. Just abans de sortir al riu surt el senderó que porta a les tirolines de sortida. En aquest moment comença a ploure i a tronar. Sort que només dura 10 minuts. Ens tirem per les tirolines i donem per tancat el barranc. Vaig a buscar el cotxe mentre la Teresa i el Siscu es canvien. Tornem al càmping per recollir, anem a la Pobla de segur a dinar una mica, i iniciem el viatge de tornada cap a casa.Feia falta un cap de setmana de barrancs. Tinc ganes de més. A veure si lliguem alguna cosa aviat.