Quedem a les 9:30 al camp de futbol de Mont-Ral. De totes les opcions que recomanen de combinacions i no combinacions de cotxe, no em vam seguir cap. La idea era, un cop acabat el barranc, tornar a pujar cap a Mont-Ral. Després veure’m si hem fet una animalada.
Així doncs carreguem les motxilles i agafem la pista que va a la dreta i que passa per sota del camp de futbol. Després d’uns minuts, al final de tot d’un tomb a la dreta, agafem un camí pedregós i de baixada, que surt a l’esquerra, paral•lel a la línea elèctrica. Al cap de pocs minuts seguim un caminet a l’esquerra que surt del camí pedregós, i que s’endinsa als arbres. El seguim fins que arribem a un creuament de camins. Aquí agafem el que surt a la dreta i que te una creu groga i blava. Seguim el camí, i al cap de pocs metres, on el riu fa un tomb, trobem l’entrada evident al barranc, a mà esquerra. Hi altres opcions per començar el barranc més avall, però nosaltres el volíem fer integral.
El següent ràpel, de 12 metres, passa per sota d’una pedra formant una cova, i que et deix en una marmita força profunda i espectacular, on vam trobar aigua estancada. Aquesta part, després de pluges, ha de ser fantàstica.
A partir d’aquí trobem un tram de caos i ressalts, on veiem el que queda del famós cotxe, amb zones intermitents d’aigua, i fins i tot amb algun salt.
Arribem a la zona de les fonts del Glorieta. Un primer ràpel de 10 i un posterior de 15, et deixen en una marmita on raja aigua per totes les parets.
A partir d’aquí hi ha un tram de caos fins a arribar a un salt de 7 metres que queda a la cornisa de l’esquerra. També hi ha la opció d’anar a la cornisa de la dreta i fer un salt de 10 metres. Continuem amb un salt de 2 metres i arribem al ràpel de 16. Abans de baixar-lo vam parar 10 minuts a menjar alguna cosa.
Un cop descansats baixem pel esmentat ràpel, molt estètic i relliscós. Baixava un bon caudal d’aigua, i molt freda com acostuma a ser en aquest riu. Seguidament un petit sifó, i uns quant metres més i arribem a un forat en forma túnel, on han instal•lat una corda amb nusos per poder baixar i superar els 4 metres de desnivell. Igual que un xiquipark!!!
A partir d’aquí comença un tram llarg de ressalts i ràpels no obligats fins a arribar a un petit ràpel de 6 que et deix a la capçalera d’un ràpel de 17 metres. Aquí vam muntar un passamà per evitar el primer ràpel, i rapelar pel segon, enmig d’una cascada molt exòtica.
Arribem al penúltim ràpel, també de 17 metres i preludi de la part final, el niu de l’Àliga, una zona enfonsada al mig del riu, mig coberta de vegetació, on la humitat i el poc sol que hi toca fa baixar la temperatura. Aquí tenim un ràpel de 8 metres que et deix en una cornisa on hi ha un salt de 7 metres que posa punt i final al descens. Un cop acabat es pot pujar per l’esquerra i anar a buscar un salt de 15 metres. Un noi i una noia que venien darrera nostre, van saltar, i van tocar fons, tot i que poc i sense conseqüències.
Ens fem la foto de grup i ens canviem, mentre van arribant grups darrera nostre. Un cop llestos comencem el camí de tornada. Sortint del niu de l’Àliga, agafem un senderonet que surt a mà esquerra, i que ens deix en una esplanada. Aquí, agafem el segon camí que surt a la dreta, i que queda més o menys en front, ja que el primer és el camí que baixa fins a l’ermita del Remei, a Alcover. Als pocs metres trobem una casa mig derruïda, i ja veiem els senyals de PR (groc i blanc) que puja fins a Mont-Ral. Els primers 5 minuts de pujada forta, però després es torna força suau i gens pesada, i que en 45 minuts ens porta de tornada al camp de futbol. Així doncs, la vam encertar.Ressenya
http://www.descensodebarrancos.com/barrancos/glorieta/glorieta.htm
Enllaç al blog del Centre Excursionista Maspujols, on es fa referència a aquesta sortida.
http://cemaspujols.blogspot.com/2010/05/barranc-del-riu-glorieta.html