Volíem començar l’any amb empenta, i quina millor manera que fent un barranc. Sabíem que aquest estiu, el nostre company Jordi Vallvè (Skpat), havia equipat 3 barrancs a la zona dels estrets d’Arnes, prop d’Horta de Sant Joan. Aprofitant les bones temperatures que ens acompanyen aquest hivern, ens va faltar temps per agafar els trastos i posar rumb cap a les terres de l’Ebre. 
A les 9:00 quedem a Reus amb el Josep Lluís, el Rafa i el seu cunyat Oscar. Amb prop més d’una hora ens plantem al parking que està just a l’inici dels estrets. Esmorzem una mica i comencem a caminar. De seguida ens adonem de que el camí d’aproximació forma part de la ruta dels estels del sud, la qual vam fer fa dos estius. Recorrem el camí pel costat del riu i a l’altre banda queden els 3 barrancs. Són força verticals. Creuem el riu i arribem a l’inici de la petita via ferrata. Aquesta canal anomenada la Canal del Magí, ens portarà a dalt de tot de les Moles del Don. El voltors no paren de donar voltes per sobre nostre. Un cop a dalt escollim fer el primer dels 3 barrancs, batejat amb el nom del canal del Patxi..
Comencem el descens per dues rampes de 20 i 35 metres respectivament. La corda ens serveix més per acompanyar la baixada que no pas per rapelar. El final de la rampa ens deixa al damunt d’un gran bloc de pedra encastat a la canal. Aquí comença el tram totalment vertical. Es tracta d’un ràpel de 55 metres fraccionat en dos (20 i 35 respectivament). Com que no portem tanta corda, fraccionem la baixada.
Al baixar el primer ràpel em deix en una petita repisa on hi caben 2-3 persones màxim. La reunió del segon ràpel queda en un lloc poc accessible. S’hi ha d’arribar assegurat. Veient el poc espai i la dificultat per arribar a la reunió, decideixo muntar el segon ràpel de 35 metres, de manera que la gent baixi el primer ràpel, faci el canvi de corda i continuï baixant pel segon. M’asseguro amb la corda del primer ràpel i arribo fins a la reunió. M’asseguro a la reunió i munto el segon ràpel. Tot a punt!!! La gent comença a baixar fins la repisa, s’asseguren, canvien de corda i continuen fins baix. Un cop a baixat la Teresa, que tanca el grup, recupero la corda del primer ràpel i la lligo a la corda del segon ràpel. Això em servirà per recuperar la corda del segon ràpel un cop hagi baixat. Així que ja només em queda baixar a mi i ja estaríem.
Buff!! ja en podem tatxar un altre. Veníem amb la intenció de passar un dia relaxat, però al final ens ho hem hagut de currar una mica. Ja ho diuen que quan les coses costen, la satisfacció es doble. Ja només ens queda creuar el riu i desfer part del camí d’aproximació, fins als cotxes. Allí dinem assaborint l’aventura viscuda, aprofitant els últims rajos de sol de la tarda. Amb uns espectadors de luxe, que des de l’aire no ens han tret l’ull de sobre, ens despedim. Esperem tornar a explicar aventures aviat!!!
P.D. A la web de la trencanous es poden trobar les ressenyes.