Ja fa 7 anys que vaig començar a practicar l’snow, i des de llavors que sempre havia sentit a parlar de les estacions franceses dels Alps. Aquest any he tingut la sort de conèixer-les.
Un apartament per a 10 persones a Val Claret durant 4 dies, amb forfait inclòs, és la oferta que ens oferia uniski. El nostre amic Dimas ens va enredar per anar a passar el pont de la puríssima a les pistes de Tignes, on al final seriem una colla de 9 persones.
Mapa de pistes:
El divendres dia 4, la Teresa i jo sortíem de Vilallonga a les 14:30 per recórrer els quasi 900 km que ens separaven fins al nostre destí. El trajecte, format majoritàriament per autopistes, i que es va fer més curt del que ens pensàvem, només es complicava una mica en el moment de passar per dins de Grenoble. Sort que portàvem el Tom-Tom!!! Al voltant de les 23:30, Tignes ens rebia amb una temperatura de -11 graus i amb les carreteres gelades, on l’ús de cadenes era bastant recomanable.
La majoria de gent que hi havia per allí parlava el català. Semblava que no haguéssim sortit de Catalunya. Després de recollir les claus de l’apartament, de pujar l’equipatge, i de sopar una mica, ens en vam anar a dormir pensant amb el que ens esperava l’endemà.
Dia 1
Ens vam aixecar aviat. Al mirar per la finestra, el sol començava a treure el nas per la muntanya. El cel era llis i no hi havia cap núvol. El paisatge era magnífic.
La resta de companys arribaven cap allà les 8:00. Havien viatjat tota la nit en bus, així que els hi vam preparar una mica d’esmorzar. El Dimas i la Cristina ja els coneixíem. La resta del grup el formava la Gemma (germana de la Cristina), el Xevi, la Laura, la Sissi i el Carles. Després de les presentacions, de l’esmorzar, de llogar material i de recollir els forfaits, agafàvem el funicular “Grande motte” que ens deixava a tres mil i pico metres. Mai havia fet un 3000 tant relaxat.La neu estava perfecte, ni massa gelada, ni massa aigualida. De seguida vaig recordar la mecànica, i a la primera baixada ja em sentia còmode. Amb la neu que hi havia era impossible fer-ho malament. Com que tothom més o menys anava suelto, vam anar tots junts durant tot el dia. El Dimas i jo, de quant en quant, fèiem visites al snowpark per practicar els saltets.
Un cop acabada la jornada, ens vam relaxar a l’apartament, i després de sopar, vam gaudir d’una partida al “uno” força intensa.
Dia 2
El dia es va aixecar núvol i així continuaria, a excepció d’alguna clariana a mig matí que no va durar gaire. Després d’esmorzar vam anar cap a pistes. La majoria havien canviat els esquis per la planxa, excepte la Laura que continuava amb els esquis. Així que ella, el Dimas i jo vam anar a voltar per l’estació, mentre la resta intentaven practicar l’snow. No es podia córrer gaire ja que al estar núvol la pista no es veia gaire. Tot i això la neu continuava perfecte i et permetia xalar al màxim.Per la tarda vam anar a pendre algo en un bar una mica estrambotic. La sorpresa va ser quan al llegir la carta vaig veure que tenien Grog. Qui ho havia de dir que 15 anys després de petar-me el The Secret of Monkey Island acabaria provant la beguda més famosa del Carib i que va portar tants maldecaps a Guybrush Threepwood!!!
Al vespre, després de sopar, la gent estava una mica cansada, i la son els va poder més. Mentrestant, a fora al carrer es va improvisar un guerra de boles de neu entre aficionats del Barça i del Madrid.
Dia 3
Al igual que el dia anterior, els núvols no van marxar en cap moment, fins i tot nevant a estones. Els aprenents de snow continuaven les seves practiques, i un altre cop, el Dimas, la Laura i jo ens vam dedicar a voltar per l’estació. Es tant gran que es difícil d’acabar-te-la en 4 dies. Després de dinar ens juntem tot el grup i anem a fer les ultimes baixades. Poc a poc la cosa es va anar engrescant, i mentre baixàvem ens anàvem tirant boles de neu. Tant ens vam encantar que vam trobar l’últim remuntador tancat, havent de baixar fins baix a La Daille i agafar el bus que ens portava a Val Claret.Al arribar, i desprès d’una guerra de neu entre alguns del grup, vam agafar el banyador i cap a Tignes on amb el forfait tenies entrada lliure a la piscina. Climatitzada, amb zona de massatge i amb tobogans, era perfecte per acabar el dia relaxat. Unes baixades pels tobogans i una partida de voley improvisada, van posar punt i final a la jornada.
Dia 4
En el moment d’aixecar-nos nevava força i no es veia res. Ho havia fet durant tota la nit. Semblava que no podríem esquiar, però mentre esmorzàvem, poc a poc es va anar aclarint fins el punt de no quedar cap núvol. No ens ho podíem creure. En qüestió de ¾ d’hora havíem passat d’una nevada espessa a un sol radiant. Sense perdre ni un minut agafem els trastos i cap a pistes.
La Teresa es va canviar la planxa pels esquis, i la resta va continuar igual que el dia anterior. Vam disfrutar com mai. Els aprenents baixaven força be i els demés anàvem buscant qualsevol cosa que es pogués saltar. Amb aquella neu podies fer el que volies. Vam acabar extenuats.Vora la 13:00 vam plegar trastos, per començar a marxar i arribar a una hora decent a Vilallonga. Llàstima de no poder aprofitar el dia al màxim. Els nostres amics també van plegar, ja que el bus els hi sortia a la 13:30, tot i que al final va sortir a les 17:00. Ens despedim i comencem el viatge de tornada.
Era la primera vegada que pujava als Alps, però la Teresa i el meus companys ja havien pujat alguna altra vegada. Potser sí que serà qüestió de convertir-ho en un clàssic de cada any per donar el tret inicial a la temporada.