El dia abans
La Teresa surt a les 15 h. De seguida que acabi de dinar, marxarem cap a Tignes. Ens esperen unes 9 hores de viatge. El cotxe ja esta tot carregat. Roba, menjar, botes, taules,…

Abans de les 16 ja estem en marxa. Els de Girona deuen estar sortint en aquests moments. Canviem de pilot 3 o 4 vegades, així el viatge es fa menys pesat. Abans d’arribar a Grenoble, ja es veuen tots els camp nevats. A les cunetes hi ha força neu. Aquest últims dies deu haver nevat molt. La temperatura va baixant poc a poc. A falta de 15 km per arribar, hem de parar a posar les cadenes.
Per fi arribem. El Dimas, la Cristina, el Xevi, la Laura, la Sissi, el Carles i son germà Lluís, ja son allà. Tots estem molt cansats. Ens anem a dormir.
Dia 1
Ens aixequem amb tranquil•litat. El dia es molt solejat però fa molt de fred. El termòmetre marca -17. A les pistes hi ha bona neu. Les primeres baixades ens ajuden a recordar com anava això de lliscar per la neu. De seguida m’hi trobo. A la Teresa li costa una miqueta més.

En ple migdia, i amb un bat de sol que cau, la temperatura es de -25 graus. Fa un fred horrorós. Els dits dels peus i les mans estan congelats. No aconsegueixo calentar-los. Tots estem igual. Se’m passa pel cap deixar els esports de neu… i no soc l’únic. No he tret ni la càmera per fer fotos.
A les 15 h. desfilem cap a l’apartament. Ja no aguantem més. Dinem allà. La calefacció central funciona a mig gas a causa de les temperatures. Ho suplim amb un parell de calefactors que ens han donat a l’agencia. Passem la tarda xerrant, llegint, dormint, jugant, … Al vespre, a la Teresa i a mi, ens toca fer el sopar. Macarrons a la bolonyesa. El fred ens ha deixat xafats a tots. Ens anem a dormir. Esperem que demà la cosa millori.
Dia 2
Els núvols tapen tot el cel. La temperatura ha pujat i força. Estem a 2 graus. Això ja es una altra cosa! Avui anem cap a la vall del costat. Tot i no veure’s gaire es surfeja millor. Comença a veure’s alguna guerra de neu. Avui estem més animats. Fins i tot dinem a pistes.

Ens retirem al tancar l’estació. Comença a nevar. Passem la tarda com podem fins l’hora de sopar. Avui el Dimas i la Cristina ens preparen un arròs a la cubana per llepar-se els dits. Zzzzzzzz…..
Dia 3
Ha nevat durant tota la nit i encara continua. Avui sí que es veu poca cosa. Jo no em trobo gaire be. Cap al migdia plego i me’n torno a l’apartament. Quan arriben els demés, fem una mica de dinar. Després juguem unes quantes rondes al Rumik. Qui no guanyi cap partida farà un massatge als demés. Per sort o per desgràcia tots guanyem una ronda. Els músculs continuaran engarrotats. Sopem una mica i a dormir. Les previsions pels pròxims dos dies pinten molt be. Ho haurem d’aprofitar.
Dia 4
Avui tornem a tenir sol. Després de dos dies nevant, la neu està esplèndida. Decidim fer tota l’estació de punta a punta. Ens portarà tot el dia. Els fora pistes estan per tot arreu. El Xevi no ha trepitjat cap pista. Tot ho fa per fora!! Osti quines nates. Se’m passa pel cap crear un grup al facebook que es digui: “A mi també em molen els forapistes del Xevi” … millor no. El Carles es queda enfonsat fins a la cintura. Quina suada!!!

Vas entrant i sortint de la pista. La neu sembla coto fluix. No es pot explicar, s’ha de viure!! Ja cap al migdia, a la sortida del telehuevo de la Daille, ens trobem una snowparty improvisada. Tothom es deix anar, o casi tothom… Continuem baixant pistes. Avui si que hem aprofitat el dia. Ahhhh… m’encanta l’snow.
Per la tarda ens dividim. Uns decideixen anar a prendre alguna cosa. La Sissi, el Carles, la Teresa i jo, aprofitem el forfait i anem al spa. Ja hi vam anar l’any passat i aquest any repetim. Com molen els tobogans…
Al vespre sopem. Avui toca espaguetis a la carbonara. Mmmm … el millor final per un dia fantàstic. Demà ja marxem.
Al vespre sopem. Avui toca espaguetis a la carbonara. Mmmm … el millor final per un dia fantàstic. Demà ja marxem.
Dia 5
El dia torna a ser força assolejat. Cap a la 13 h. marxarem. Així que encara tenim unes 3 hores per rematar el pont. Avui toca snowpark. Anem saltant un darrera l’altre el diferents salts. Cadascú al seu estil. Gravem vídeos. Així durant 4 o 5 tandes. Ens ho passem pipa!!

Be ara si. Ja toca marxar. Ens acomiadem de la colla pessigolla. Amb el cotxe ja carregat, comencem el viatge de tornada. Farem una parada tècnica a Grenoble per comprar xurros. Mmmm… no estan mal. A les 00 h. arribem a casa. Estem cansats.
Aquest el segon any que anem als Alps francesos per la puríssima. No hi ha millor manera d’obrir la temporada. Però el que ho fa especial de veritat es la companyia dels nostres amics de terres gironines. Si l’any passat ja ens ho vam passar be, aquest any encara més. Per molts anys!!!
Dimas 13 de desembre de 2010
I la pròxima a Formigueressssss! :))