Aquest cap de setmana el vam dedicar integrament a fer barrancs. Ja fa poc més d’un any que em vaig iniciar en aquesta disciplina, tot fent el barranc de l’infern (Pobla de segur) amb l’Albert. L’experiència em va agradar, així que després d’alló va venir un curs de barrancs de nivell II, a través de la FEEC, on la Teresa i jo vam aprendre les tècniques necessàries per ser suficientment autònoms. El glorieta, el portiacha i el riu Vero, aquest dos últims de la Sierra de Guara, van ser els escollits per fer les pràctiques. Posteriorment barrancs com el del Tortó, mas dels frares, el pas de l’escalell, i mortitx (Mallorca) han acabat d’engreixar el currículum. Amb l’experiència acumulada fins ara i amb ganes de fer alguna cosa de més nivell, vam decidir fer les gorges del Llec i les gorges de Núria en un mateix cap de setmana.
Gorges del Llec
Divendres vam pujar cap a Prada de Conflent per fer-hi nit al càmping municipal on ens van atendre de fabula, i a més en català. L’endemà de bon matí ens vam aixecar i vam recórrer la pista que porta fins al refugi de Cortalets, prop del cim del Canigó. A mig camí trobem el pàrking on deixem el cotxe i ens preparem per començar l’aventura. A les ressenyes havíem llegit que és un dels barrancs més divertits que es poden fer ja que la successió de tobogans naturals i salts el converteix quasi en un parc aquàtic. Això si, s’ha de vigilar el caudal d’aigua, ja que si en baixa molta, el barranc es torna molt perillós. Estàvem una mica inquiets pel repte però amb moltes ganes. Al pàrking ja vam veure més gent que també es disposava a fer-lo, i vulguis o no et dona tranquil·litat. D’aquesta manera, amb alguna que altra dificultat per arribar l’inici, i algun ràpel de més, comencem el descens.
El grupet que portàvem davant ja l’havien fet alguna vegada i semblaven força assenyats. Així que amb la ressenya com a referència i amb ells com a guia, vam acabar fent el barranc. Els salts i els tobogans, alguns d’ells de 7 i 8 metres, venien un darrera l’altre. A mig recorregut, l’helicòpter del servei de rescat de muntanya francès, ens va sorprendre. Un noi s’havia fet mal més endavant. Es queixava de l’esquena i el van haver de treure en camilla. Un cop passat l’ensurt vam continuar. Més tobogans fins arribar al “Rompetibias”, un petit tobogan de metre i mig on a la recepció hi ha una pedra que queda amagada sota l’aigua, amb la que et pots fer molt de mal. Hi ha un senyal marcat a la roca que t’avisa. L’evitem pel costat i continuem. Poc després arribem a la rentadora. Es un tobogan de 5 metres on al final es forma un remolí que impedeix sortir-ne. Una petita corda instal·lada t’ajuda a estirar-te. A més el tobogan en qüestió fa una mica de tomb cap a l’esquerra al final, i s’ha d’anar en compte de no picar amb el colze dret. Només cal amagar-lo una mica i ja esta. Continuem i després d’un altre tobogan de 5 metres arriba la famosa llançadora. Es tracta d’un tobogan d’uns 4 metres on al final hi ha un salt de 6 metres. Així que ens posem en posició, ens deixem anar i …. aaahhhhhhh!!!!!! La mare de deu. Espectacular!!! Després d’això més salts i més tobogans i així fins arribar al final.Pleguem el material i cap al cotxe amb una forta pujada cap al pàrking de 30 minuts. La veritat es que vam xalar com a nens. De ben segur que el tornarem a repetir.
Gorges de Núria
La nit de dissabte a diumenge vam dormir de càmping a Puigcerdà. A les 7:30 ja érem drets per agafar el cotxe i posar rumb Queralbs. Arribem al pàrking del cremallera, preparem els trastos i agafem el cremallera que puja fins a Núria. Amb les presses, jo em vaig deixar el mòbil, i la Teresa es va oblidar de posar-se les lentilles i el CASC!!!! Arribem dalt i la Teresa aconsegueix un casc miraculosament. Anàvem una mica tard i amb les presses, els oblits, i els nervis vam començar a baixar pel camí que porta a Queralbs fins que travessem el riu per sota el pont del cremallera. Als 5 minuts es veu una presa al riu i de seguida veiem un caminet a la dreta que hi baixa. Un cop a la presa ens fixem que aquesta no es sobreïxi més de dos dits. Si passes els dos dits, baixaria massa aigua i el descens es tornaria molt perillós. En aquest cas ni tant sols es sobreeixia, per tant perfecte. Havia més grups preparant-se per fer el descens. Vam preguntar si l’havien fet algun cop, i tots eren repetidors. Una parella, on el noi l’havia fet força vegades, ens van servir de guia junt amb la ressenya que portàvem. Així que ens posem l’equip i cap avall.
1er. tram
Comencem el primer tram baixant el primer ràpel de la presa i a continuació venen dos tobogans de 3 i 7 metres respectivament. L’aigua en aquest primer tram estava molt freda, així que miràvem de sortir-ne de seguida. Un cop fets els tobogans arribem a la llançadora. Es tracta d’un tobogan d’uns 11 metres que acaba amb un salt de 4 metres. La particularitat d’aquest tobogan és que t’has d’agafar de la corda que hi ha instal·lada, baixar un parell o tres de metres per posicionar-te correctament, i cop posicionat deixar-te anar. El tobogan fa com una ziga-zaga fins arribar al salt. Realment adrenalític. Després ve un ràpel de 14 metres on has de rapelar cap a l’esquerra fins un lleixa. Allí es pot recollir la corda i fer un salt de 4 metres per arribar fins baix. Fer el ràpel per la cascada pot ser perillós. El següent va ser un ràpel de 14 metres que queda a la dreta de la cascada. Nosaltres vam optar per aquesta opció, però n’hi ha dos més. La primera és saltar des d’on es fa el ràpel. Aquest salt és molt perillós ja que has de caure al mig de la bassa i hi ha tot de parets laterals amb les que pots tocar, i per tant has de medir molt be el salt. Un grup que anava al davant van saltar des d’aquí. L’altra opció es fer el tobogan de la cascada on has de baixar 2 o 3 metres i deixar-te anar per fer els 10 metres restants.Un cop fet això s’acaba el primer tram amb el salt del sastre, un salt de 12 metres des d’un pont. Aquest salt és opcional i nosaltres no el vam fer. Això si, es pot saltar tantes vegades com vulguis.
Agafem el camí de Queralbs fins al pont del Cremal, on comença el segon tram, i vinga, tornem-hi que no ha estat res.
2n. tram
D’entrada un parell o tres de ràpels més fins arribar a un salt de 9 metres que també es pot rapelar. S’hi arriba a través d’un cable que et porta fora de la cascada. Un cop passat això arribem a una bassa trampa. En cap cas s’ha de saltar dins. Aquí el que s’ha de fer és seguir el cablejat, estil via ferrada, que surt a l’esquerra per evitar-la. És una bassa trampa perquè la única manera de sortir-ne es fent el tobogan que hi ha a continuació, el qual es força perillós. El cablejat et deix en una lleixa on es pot fer un ràpel molt maco de 25 metres, dels quals 20 són volats. A continuació d’això, i ja per acabar el segon tram, ve un ràpel o salt de 8 metres. En aquest punt és on s’acostuma a acabar i nosaltres ho vam deixar aquí. La parella que ens acompanyava van continuar. Després vindria una zona de caos fins arribar a 3 ràpels més on s’acabaria el barranc.
Recuperem un mica les forces, pleguem els trastos i iniciem els ¾ d’hora de camí de tornada fins a Queralbs, per acabar així un cap de setmana esplèndid.