El cap de setmana del 1 de novembre es va celebrar la castanyada. Com cada any, els manyacs i manyagues (grupet d’amics amb una forta relació amb la muntanya) ho vam celebrar reunint-nos una bona colla al bonic poble de Farena. Fa quasi un parell d’anys que soc manyac (la Teresa fa més), i per tant és el segon any que hi participo, però crec que és el 5è o 6è any que es realitza l’encontre.
Aquest any com que queia en cap de setmana, es va aprofitar per fer més activitats de les habituals. El dissabte es va celebrar una marxa d’orientació i regularitat per dins del poble. L’Albert va muntar una cursa formada per 4 trams, de nivell adequat per iniciar-se, on els participants van anar superant els diferents controls, fins i tot els estratègicament amagats.
Després de donar tombs durant tot el matí a cop de brúixola, vam anar a dinar al refugi de Sant Andreu, dins del mateix poble. El refugi estava agafat per tot el cap de setmana, així que també hi soparíem, i hi esmorzaríem l’endemà.
Per la tarda, després de donar les camisetes amb el logotip dels manyacs a aquells que les havien demanat, vam anar a fer una excursió cap al toll de l’olla. Un bonic racó del riu brugent, on un salt d’aigua fa com una mena de bassa a la seva recepció, prou profunda com per saltar-hi. Ja de tornada i amb el sol ponent-se, alguns van aprofitar per recollir algun bolet.
A la nit, sopar de tot sants amb els tradicionals panellets, alguns més casolans que altres. Una rotllana al patí del refugi, al voltant del foc, mentre les castanyes es torraven, va ser el preludi de la tradicional excursioneta nocturna. Un tomb cap a les afores del poble, pel costat del riu i acompanyats per la llum de la lluna plena, va posar fi a la nit de les bruixes.
L’endemà, i per continuar amb les tradicions, la típica xocolatada, aquest any amb xocolata d’Agramunt i coca de Valls. Després, i ja amb la panxa ben plena, ens en vam anar buscar bolets. La Marta va preparar un petit manual amb els bolets més habituals, i va donar les explicacions oportunes per a que els més ignorants ens poguéssim iniciar en el tema. Al final el cistell es va omplir una miqueta, tot i que la zona on buscàvem ja havia estat trepitjada. La Teresa i jo ens vam emportar un parell de rovellons i uns quants camagrocs.Així doncs un cap de setmana complert i força divertit, en companyia d’amics. Hi ha millor forma de passar la castanyada?