Gorgs 2011

Aquest cap de setmana es celebrava Gorgs, la trobada de barranquistes  organitzada per la FEEC. Ja feia unes setmanes que esperàvem la concentració. Teníem ganes de tornar a veure molts coneguts. A retrobar-nos amb la Sílvia i el Marc, que aquest any estaven al capdavant de tota la organització. A continuar aprenent coses i sobretot a viure noves experiències.

Aquest any el centre neuràlgic es trobava a Sant Llorenç de Morunys, al vell mig de la vall de Lord. De pujada el divendres ja vam quedar sorpresos d’aquesta vall totalment desconeguda per nosaltres, quan des de Solsona vam agafar la carretera cap a Sant Llorenç, i que ressegueix el Pantà de La llosa del Cavall. Quan vam arribar, el Siscu ja ens esperava, i després de recollir la bossa de la inscripció, vam muntar les tendes on passaríem tot el cap de setmana.

Dissabte de bon matí ja vam fer cap al punt de d’informació, on hi havia la trobada amb els monitors dels cursos. Ens hem apuntat al curs de grans verticals. A veure que ens han preparat.
De seguida els monitors ens van localitzar i vam organitzar els cotxes per dirigir-nos cap el barranc. Érem 7 persones. Avui farem el barranc de pouets. És un barranc molt vestit de vegetació, totalment sec, i amb uns quants ràpels d’entre 5 i 20 metres, però que acaba amb un ràpel fraccionat de 98 metres volats, on a la reunió intermitja s’havia de fer un pèndul de metre i mig.

Durant el barranc, els monitors, el Raimon i la Aneta, molt macos tots dos, ens van anar introduint conceptes que vam anar practicant. Entre altres coses vam provar un descensor nou, el STOP de PETZL, o també anomenat freno. Te un funcionament similar al grigri, on tu mateix controles el descens amb una palanca. Acostumat al vuit, sem va fer una mica difícil controlar el freno i la veritat es que no em sentia gaire segur.

Després de més de 4 hores de barranc, vam arribar al ràpel final. Aquí el barranc s’obria de cop, amb una panoràmica espatarrant. Entre això i l’alçada, la impressió era bastant forta. El primer que va baixar va ser el Raimon, qui es va encarregar de muntar la reunió intermitja, mentre la Aneta controlava la reunió de dalt. A partir d’aquí vam anar baixant un a un. Jo entre el pati que hi havia al davant, la falta de costum a tanta alçada, i amb el STOP que no acabava de agafar-li el truquillo, vaig baixar una mica tens. El primer ràpel, de 42 metres, tenia una sortida una mica incòmode. Als 3 metres ja era volat fins on hi havia el Raimon. Allí canvi de corda i 56 metres fins baix, on els 7 o 8 últims eren pel mig d’un arbre que estava just a la recepció.

Ja només quedava un petit ràpel que portava fins a la carretera, i que ens deixava a un 1 km dels cotxes. Dels que vam fer el curs, venia en Xevi, i que vaig descobrir per casualitat que era l’autor del blog els nostres descensos, el qual segueixo des de fa mig any. Mira que es petit el mon.

Vam arribar Sant Llorenç cap allà les 19. Les xerrades ja feia estona que anaven, i només vam poder assistir a la de Korda’s. Després ja només teníem el cap el Barça, així que vam anar cap un bar a veure la primera part. La segona part la vam veure en una pantalla gegant al sopar de germanor. La veritat es que va anar tot rodó. Després del sopar sorteig de premis i a descansar.

Diumenge, després de dormir 5 hores, vam fer cap al punt de trobada. Avui hi havia curs d’aigües vives. Érem un grup força gran. 27 persones en total. Vam organitzar els cotxes i ens vam dirigir cap a Organyà, a la desembocadura del riu Lavansa al Segre. Allí ens vam canviar i vam remuntar un tros de riu fins a un zona on l’aigua baixava amb força.

La primera pràctica va consistir en sortir d’una vena d’aigua i refugiar-nos en una contra, i a travessar venes d’aigua, utilitzant les tècniques que ens van ensenyar.

La segona pràctica consistia en identificar corrents verticals o “rebufos” generats per una caiguda d’aigua o cascada. La idea era evitar aquest tipus de corrents per no quedar-hi atrapats. En aquest cas, però, tenint en compte que estàvem en un entorn controlat, ens van animar a provar de quedar atrapats en el corrent per conèixer les sensacions. Així vam anar provant de tirar-nos al mig del remolí, comprovant com el corrent et xucla cap baix, i et rebrega sota l’aigua. A més aquest tipus de corrents, l’aigua està molt oxigenada, per tant hi ha menys densitat, i la flotabilitat que et dona el neoprè quasi desapareix. És una sensació bastant angoixant. Per sortir del remolí es fan un parell de fortes braçades quan estàs al fons, per agafar el corrent inferior de sortida de l’aigua, i que t’expulsa cap fora.

Amb això vam acabar el curs, i vam tornar cap els cotxes per on havíem vingut. Ens vam canviar tranquil•lament, ens vam acomiadar de la gent, i vam baixar a Organyà a dinar, per més tard iniciar el retorn cap a casa.

Felicitar a tot l’equip organitzatiu de Gorgs per la feina ben feta i per fer-nos disfrutar un any més d’aquesta trobada. L’any que be a Esterri hi tornarem a ser, segur.