Diumenge 1 d’agost. Avui comença l’aventura. Cap allà les 18:00, el Rafa i la Lorena ens passen a buscar per Vilallonga. Carreguem els trastos i ens dirigim cap a l’ermita de paret delgada, on recollim el Josep Lluís. Durant el viatge de pujada ja es comencen a succeir les primeres bromes, sent un preludi del que serà la setmana. Després d’unes 3 hores de viatge, arribem a la Torre de Cabdella, on passarem la nit en uns esplèndids bungalows al càmping la Vall Fosca. Allí ens reunim amb la Paqui i el Roque. Sopem, una mica de sarau, i a dormir.
Després d’esmorzar, arriben el José Luis, la Leo, i el Joan Miquel. Ja amb tot el grup al complet ens dirigim cap al pantà de Sallent. Cap allà les 12, amb el telefèric de la presa, pugem fins l’estany Gento, i d’allí ens dirigim cap al refugi de Colomina. El Josep Lluís, que es l’únic que fa els carros de foc oficialment, agafa els papers i segella el començament de la travessa. Ara sí, la cosa ja va en serio.
Tot vorejant els estanys de Colomina i de la Frescal, i sota un cel ennuvolat, anem a parar al pas de l’Os. El pròxim objectiu serà la Collada de Saburó, a la que s’hi arriba vorejant el llac que porta el mateix nom. A partir d’aquí ja tot es baixada fins al refugi Josep Maria Blanc, tot passant pel magnífic Estany Negre de Peguera.
Aquest segon dia, decidim fer el tram fins el refugi Ernest Mallafré per una ruta més planera que la habitual de la travessa. Sortim del refugi Josep Maria Blanc, i continuem pel GR 11-20 fins a l’alçada de l’estany de Lladres, on agafem el camí de l’Estany Negre fins a la bassa que hi ha prop de la Central hidroelèctrica de Lladres. En aquest punt ens desviem a l’esquerra travessant l’Avetar i el Bosc de les Raspes de Llaunes fins a apropar-nos al refugi, deixant els encantats a la nostra esquerra.
Segell de rigor i a dinar al llac de Sant Maurici, lloc molt anomenat i massificat, on encara no hi havia estat, i que a pesar de la seva bellesa, em sembla excessivament mitificat.
La jornada comença amb pujada fins el Port de Ratera. Aquí deixem les bosses, i excepte el José Luis que te una fort encostipat, els demés pugem al Tuc de Ratera (2857 metres), l’únic pic que farem durant la travessa. A la cima tots cridem ben alt “me la bufa tot i no m’apreta res”, lema que reflecteix perfectament l’estat d’ànim en que ens trobem tots.
Després de dinar ens dirigim cap al coll de Sendrosa i enfilem la baixada cap al refugi. Els crits de foc o plat comencen a sovintejar, i es que l’estomac fa de les seves. Això si, sempre s’ha de mirar d’on bufa el vent. A mig camí, al Lac Clòto de Baish, alguns decideixen fer-se una remullada, i així arribar fresquets al refugi nou de Colomers, al costat del Llac major de Colomers, plagat de marmotes que es deixen veure de tant en tant.
Avui el dia s’ha aixecat força tapat. La boira ploranera ens obliga a posar-nos la capelina. Posem rumb al Port de Caldes i d’aquí fins al collet d’Oelhacrestada. En aquest punt, novament el Jose Luis i la Leo, ens deixen per anar directament al refugi Joan Ventosa i Calvell, lloc on passarem la nit. La resta agafem el camí que baixa fins al refugi de la Restanca.
El sol ja calenta el suficient i l’ambient es torna agradable, així que aprofitem per seguir la ruta. Tot baixant, al Roque li passa pel cap acostar-se a una vaca. Aquesta deix de mastegar en sec i se’l mira fixament. Millor la deixem que continuï pastant. Més endavant, i en un revolt amb desnivell que fa el camí, el Josep Lluís i el Roque li dediquen un calvo al Rafa, moment en que la Teresa aprofita per fer una foto. Abans d’arribar al refugi encara hem tingut temps de fer una remullada, davant de la insistència del Joan Miquel.
L’etapa d’avui consisteix en arribar al refugi d’Estany Llong. Pel mig només hem de superar el Collet de Contraix (2760 metres), una pujada que comença amb enormes blocs de pedra, i que a mida que va pujant es va tornant més dret i relliscós. Entre jo, el Josep Lluís i el Roque, coincidim que es un tram moooolt tècnic. Mig grimpant arribem dalt on hi ha un bon grapat de gent.
La baixada no es per menys. Tartera amb pedra desfeta, i una clapa de neu, que alguns aprofitem per baixar relliscant, dona pas a un tram més planer i boscós. En una zona per on passa el riuet i amb algun estany petitet, aprofitem per dinar i alguns fins i tot per remullar-se.
Avui és l’últim dia. Agafem el camí que puja pel bosc de les Corticelles. Seguidament girem una mica a la dreta i voregem les Agulles de Dellui deixant-les a ma esquerra. El Roque tira pedres als estanys per trencar el reflex de les muntanyes, i així fer-li malbé la foto al Joan Miquel. A partir d’aquí ja enfilem la pujada cap a la Collada de Dellui (2577 metres), l’única pujada forta que ens trobarem avui. La imatge al treure el cap pel coll, es un regal per la vista. Els estany de Fixerola i Cubieso brillen amb els rajos del sol.
Comencem la baixada animats ja que el final està a prop. Primer l’estany de Mariolo i després l’estany Tort. Al final d’aquest es on acabarem l’aventura, així que alleugerem el pas.
Agafem el camí que baixa fins l’estany Gento per agafar el telefèric, però ens trobem amb la sorpresa de que ja han venut tots el bitllets pel que queda de dia. Així no ens queda més remei que baixar a peu fins al pàrking. Amb les ganes que hi ha d’arribar ho aclarim en menys de tres quarts d’hora.